El referèndum per la independència serà inevitable

Tot i que només han transcorregut uns dies des de la Consulta per la Independència de Barcelona, ja he llegit un bon nombre de vegades la frase de Gandhi relacionada amb l’actitud del poder davant d’una causa legítima: “Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen i, finalment, guanyes”. I, certament, pel que fa al procés de mobilització popular de les consultes que va iniciar-se fa ben poc a Arenys de Munt, la cita s’escau perfectament.
No obstant, al PP i al PSC, el somriure foteta i menyspreador envers les consultes se’ls va glaçant. De fet, hi han posat tants entrebancs com han pogut, la qual cosa denota una manca de modernitat i de compromís en favor de l’aprofundiment de la democràcia que esborronen. Un exercici, en definitiva, de prepotència impúdic que, alhora, va tenir la màxima expressió en una editorial i portada agressives d’El Periódico que, vés per on, van coincidir amb unes amenaces de la Falange Española.
Dit, però, ras i curt: la ciutadania ja comença a estar saturada de l’espoli econòmic que patim. Un robatori (vint mil milions d’euros anuals) que fa qüestionar l’estat del benestar que tants sacrificis ha costat a les classes populars catalanes, que ens ve imposat per un Estat que considera Catalunya la mamella que cal munyir.
El debat ja és damunt la taula i són centenars de milers els catalans que, a hores d’ara, siguin favorables al sí o en siguin refractaris, hagin anat a votar o no, debaten i rumien sobre els pros i els contres de la independència. Ergo, el procés ja no té retorn. Ara, el que cal és que el PSC d’una vegada per totes prioritzi els interessos dels ciutadans de Catalunya i no pas els del govern d’Espanya i que CiU deixi de jugar al gat i a la rata i s’impliqui en la decisió solemne del Parlament de Catalunya d’organitzar un referèndum oficial i vinculant.
Vet aquí la feina d’Esquerra!