Com molta gent sap, els Catalans portem uns 3 anys demanant poder fer un referèndum per decidir sobre la independència del nostre pais. La data final havia estat fixada per el 9 de novembre d'aquest mateix any. Però, ara el govern català diu que no pot garantir que els resultat de la consulta sigui vinculant i defenitiu. Llavors, vol dir dir que no és un referèndum de veritat, però una consulta no vinculant que serveixi per demanar la opinió del poble. Per tant, el resultat, en cas que el sí guanyes, no peremetría declarar la indepèndencia unilateralment.
La majoria dels catalans, dins i fora del pais, estem absolutament decepcionats amb aquestes notícies. Jo mateixa em sento dessolada, pensant que he participatat a manifestacions a Barcelona y d'altres als Països Baixos (una a la Haya, davant del tribunal internacional de justícia, i l'altre a Utrecht aquest mateix setembre), amb l'únic propòsit d'aconseguir realitzar el nostre referèndum per la indepència el dia 9 de novembre.
Aquesta setmana, després de la suspensió cautelar per part del tribunal constitucional espanyol de la llei de consultes presentada pel Parlament de Catalunya, Artur Mas ha declarat que la consulta es farà però que no serà definitiva. Amb tot el que el govern espanyol ha fet per anular aquesta consulta, i recordant també les paraules del mateix Sr. Mas, rotllo “Com a president, tinc la obligació d'estar al costat del poble”…. Ara diu que, a més de la consulta, la única manera d'assolir la independència es fer unes plebicitàries amb llista única, formada per tots els partits pro-independència.
Segons Mas, és l'unic camí. Personalment, no estic segura que això sigui una solució viable. Ni tampoc estic d'acord amb les declaracions del president, quan és ell mateix i el seu partit qui esquerdan la unitat política catalana que dóna suport al referèndum. Al cap i a la fi, aquesta unitat es va aconseguir per part de partits amb valors molt diferents en moltes àreas, però amb un acord concret sobre el referèndum, donant support a la demanda del poble català. Per exemple, alguns lluiten contra la corrupció política… Altres són precisament els polítics corruptes. No m'estranya que de cop s'esquerdi la unitat política que tant ha costat d'aconseguir amb aquestes declaracions…
Tot plegat podría complicar encara més les coses i confondre els votants, sobretot per aquells que no se senten identificats amb capitalistes corruptes, no voldrán votar un cap de llista d'un partit amb gent que es “fácil” de corrompre. Tota la força politica ha d'entendre que poble català vol votar ara per un tema concret, sobre el nostre dret a la autoderterminació. Un cop assolim la llibertat, aleshores caldrà votar per un parlarment i presidents nous. Les coses no es fan a l'inrevés, Sr Mas.
Sí, és cert que tothom sabia que aquest procés no seria fàcil. Però és difícil de compendre la postura del govern de CIU, o com a hores d'ara països com Estats Units, Dinamarca, Islandia, Brasil, Regne Unit, Suècia, Finlandia, Noruega, Països Baixos, Bèlgica, Australia, Nova zelanda, Austria o Suïssa encara no dónen suport obertament al procés català, ni obliguen a govern espanyol per que accepti que el nostre referèndum sigui legal i vinculant.
I encara és més difícil de comprendre per què un organisme com les Nacions Unides no ha intervingut mai, en aquest conflicte, ni tampoc la Unió Europea, declarant sempre que això és un problema intern de l'estat espanyol. Potser és per què ningú ha mort en les manifestacions dels darrers 3 anys i per què ignoren voluntàriamet totes les vides catalanes perdudes en els últims 300 anys, gent que va morir defenent Catalunya dels espanyols? També ignoren voluntàriament que hem patit diversos intents de genocidi, l'últim al segle XX amb el dictador Franco, i han deixat lliures els assassins franquistes?El món encara no els ha jutjat, oblidant la justícia que es deu a les víctimes del franquisme. Per això, cal que continuem amb aquesta important tasca d'internacionalització, fins que el món sencer reconegui Catalunya com a nació del món. Cal que la consulta sigui definitiva, i si guanya la independència, declarar-la, sense por!
Deborah Jusmet
