Us reprodueixo l’article publicat al maig del 2010 per l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta
El maig del 1940, John Steinbeck guanya el premi Pulitzer amb la novel•la The Grapes of Wrath (El raïm de la ira), publicada tot just l’any anterior i que havia generat una enorme polèmica en ser acusada de perillosa, revolucionària i antinord-americana.
Sens dubte, és una novel•la transgressora i, sobretot, corprenedora. Les terribles dificultats de la família Joad encarnen la tragèdia de desenes de milers de pagesos, expulsats de les seves petites propietats i obligats a emigrar a la terra promesa i suposadament plena d’oportunitats, Califòrnia. En aquesta àrdua travessia van teixint les esperances d’un demà millor, un somni que els serà negat sistemàticament. Estan disposats a suportar tota mena de sacrificis per poder establir-s’hi i recomençar una nova vida. Però les ofertes laborals en les collites dels fruiters de la costa oest escassegen i les disponibles són a canvi de salaris agrícoles miserables i de contractes de curta durada. Steinbeck exalta els valors de la justícia, de la dignitat humana i de la solidaritat entre els desvalguts en els diferents campaments on s’estableixen. En la mateixa mesura, denuncia el classisme, la desprotecció, l’explotació, la pobresa i la fam a què es condemna aquesta llarguíssima caravana de desposseïts. Alhora, també és un retrat de les misèries humanes en condicions extremes, amb les desconfiances, els tripijocs i les baralles com a reacció i com a defensa davant la por i la inseguretat.
De fet, aquesta obra culmina una mena de trilogia formada per The Long Valley (1938) i per Their Blood is Strong (1938). Podríem considerar la tríada gairebé com uns reportatges sobre els immigrants que arriben a Califòrnia amb l’esperança de fugir dels efectes devastadors que la Gran Depressió dels anys 30 tenia arreu dels Estats Units.
El 1940, el director John Ford la duu al cinema de la mà de Henry Fonda i de Jane Darwell, amb un final de pel•lícula diferent al de la novel•la. Així, el mateix any, Woody Guthrie enregistra la balada “Tom Joad” (com el protagonista). Més recentment, Pink Floyd composa la cançó “Sorrow”, dins l’àlbum A Momentary Lapse of Reason (1987); i Bruce Springsteen, a partir de la pel•lícula de Ford, publica el treball acústic The Ghost of Tom Joad (1995).
El 1962, Steinbeck rep el premi Nobel de Literatura i, probablement, aquesta sigui la seva obra més reeixida i reconeguda. Entre la resta de la seva producció destaquen A un déu desconegut i De ratolins i homes.
