Les quatre columnes, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, ubicades a Montjuïc (1919), prop d’on ara hi ha la font lluminosa, foren enderrocades (1928) pel dictador Miguel Primo de Rivera pel fet de representar les quatre barres catalanes.
Pocs poden pensar que restituir les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuic pot comportar algun problema de contaminació visual com algú mal informat ha manifestat com a complement a l’eloqüent silenci del grup socialista de l’Ajuntament de Barcelona. Manifestació interessada, perquè no hi ha cap mena de problema estètic que ho avali i així s’ha reconegut en la conferència d’arquitectes i experts celebrada el passat 7 de juny a l’Ateneu Barcelonès.
Recordarem que l’any 2003 La Xarxa va començar la recollida de signatures, el novembre de 2005 el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat una “Proposició no de llei” per la restitució de les quatre columnes i el 2006 l’Ajuntament promulga una “Declaració institucional” per la restitució aprovada també per unanimitat.
La intenció de restituir el monument de les quatre columnes de cantó, com ha manifestat l’anterior regidor de cultura Carles Martí constituiria un disbarat incommensurable i un sarcasme intolerable perquè pretendria desvirtuar el seu simbolisme, un simbolisme que ultrapassa el fet barceloní perquè representa Catalunya. Són les quatre barres catalanes les que molesten.
L’opinió de contaminació visual és una fugida endavant, un engany que no s’aguanta per cap lloc, al contrari, qualssevol monument -i especialment aquest – ha estat pensat pel seu creador tenint en compte l’espai que havia d’ocupar. Seria, per tant, un atemptat a la idea de l’insigne arquitecte, a la memòria històrica i al bon gust.
La ubicació de les quatre columnes no pot ser cap altra que la frontal, de manera que des de la plaça Espanya es pugui veure el monument amb tota la seva representativitat i magnificència, una estètica que no entorpeix ni pot distorsionar la visió de l’espai per on van estar pensades. No oblidem que la plaça Marquès de Foronda és un espai immens.
Poques vegades a l’any la font lluminosa està engegada, una font pensada perquè funcioni, no per estar apagada -perquè dóna una imatge poc agraciada- pot quedar emmarcada al costat d’unes columnes que s’hi acoblen perfectament, tant si està en marxa com si no, tal com es pot veure en les imatges que hem reconstruït virtualment.
No és la primera vegada que s’intenta recuperar aquest símbol enderrocat per l’odi a Catalunya. Hem d’esmentar que desprès de dos anteriors intents per restituir-les (el mes de juny de 1994 La Vanguardia se’n fa ressò gairebé cada dia) i l’any 2001 un arquitecte del Consell Assessor d’Escultures ho proposa i el aleshores regidor de cultura Sr. Ferran Mascarell president de l’esmentada comissió d’escultures ho denega.
De fa quatre anys, La Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals pels Drets i les Llibertats Nacionals dels Països Catalans “La Xarxa” porta la campanya de restitució aconseguint milers de signatures que cobreixen tots els àmbits de la societat civil catalana tals com el món sindical – el teixit associatiu – l’església – la política catalana – les universitats – les institucions catalanes – el món professional i de l’espectacle – el món esportiu, la ciutadania en general etc.
I arribem a l’explicació del prolongat silenci, allò que no pot explicar la Regidoria de cultura de l’ajuntament barceloní. ¿Com poden els socialistes explicar que el PP està a roda del PSOE i han d’evitar qualsevol acció o activitat com és la restitució frontal de les quatre columnes catalanes que ajudaria a desenvolupar encara més l’agressivitat nacionalista dels “populars” ? Cal evitar un motiu més per fer aparèixer el PSOE com un govern defensor del federalisme i destructor de la unitat nacional com pregona el PP.
Us imagineu al Sr. Rajoy i companyia bramant a favor de “la Espanya Una” i en contra del govern Zapatero que ha permès exhibir un símbol nacional català de 20 metres d’alçada, aportant més confusió als espanyols; a la “única nacion possible”? Ja hem vist com aquests “populars” s’agafen a qualsevol pretext per brandar la idea de la “Espanya eterna” “una unidad de destino en lo universal” com proclamava el falangista José Antonio Primo de Rivera i que encara alimenten els nacionalistes espanyols en contra d’un govern del PSOE que “no sabe a donde va”.
El PSOE no pot permetre al PSC que exhibeixi el simbolisme nacional català i la sucursal no pot fer altra cosa que obeir.. Ni el PP ni el PSOE ho poden admetre, però sí, donar ordres a les sucursals, al menys fins passades les properes legislatives. Silenci doncs, muts i a la gàbia.
Enric Padrosa i Campderrich
Secretariat Executiu de La Xarxa
President de l’Associació J-N Roca Ferreras
