Finalment comença a complir-se el que tots els que vam estudiar l'economia (i vam entendre el que estudiàvem) diem i repetim des de fa cinc anys: Catalunya gaudeix d'una posició estratègica magnífica per dur a terme el procés, i les elits europees ens ajudaran.
La situació és que Catalunya manté Espanya i evita la seva fallida, una fallida que Europa no podria endurir, atès que no podria pagar un rescat a l'estil Grec; simplement Espanya és massa gran. Espanya no pot pagar-se el deute, ni ho podrà fer mai. Avui, després de les retallades, encara segueix augmentant el deute públic espanyol respecte al seu PIB. Les conseqüències doncs avui d'una Espanya fallida seria la del forçós replantejament de la Unió, fins a extrems desequilibradors i pertorbadors de la seva economia sencera. A més, Catalunya es troba geogràficament situada entre la península i la UE, el qual la porta a hostatjar el 80% dels intercanvis de mercaderies transportades per terra. Catalunya és per tant la primera peça de dòmino d'una filera molt llarga.
La repressió social no és una eina que es pugui fer servir avui sense conseqüències. La inestabilitat i la incertesa fan perdre molts diners i per tant l'única solució a una mobilització popular massiva és, avui, la de la via democràtica.
Per fi ha aparegut el primer símptoma donant-nos la raó als que vam estudiar i entendre l'economia: Juncker ha reconegut que la Unió Europea acceptarà el resultat del referèndum i que les negociacions per formar-ne part podran començar tot just l'endemà de votar.
És curiós que el deute ens hagi fet lliures.
Jordi Queraltó Torras
 |
@jordiqueralto |
