De cada dia em queda més clar que molts afiliats i dirigents, tant del PP com del PSOE i també d'altres partits, coneixen molt bé el tipus de tractament que hem sofert amb els diferents governs centrals, un tractament en el qual ens deixen tenir poques coses a dir, i que des de Madrid reparteixen de tal manera que a nosaltres només ens arriben els rosegons, a més que intenten que desapareguin de totes totes els nostres senyals d'identitat, els sobra la nostra llengua i la nostra cultura, els sobra la nostra història, els sobra el fet que un decret de nova planta ens robàs la sobirania per la força de les armes, els sobra i neguen que visquem en un estat plurinacional. Fins ara, teníem esperances de millora quan governava el PSOE, però a poc a poc, l'hem anada perdent, millor si sobra el plural i si només l'he perduda jo. Llegir a la revista El Temps núm. 2.710, el reportatge L'Espanya uninacional de Susana Díaz (i els seus), de Víctor Maceda, les declaracions de Susana Díaz i dels capitostos que li donen suport a les pròximes primàries, ha fet que em pensàs que llegia declaracions, que fins ara eren exclusives de la dreta i de la dreta extrema. Les comentaré:
Susana Díaz, dedicada a atacar Podem: “Com és possible que Pablo Iglesias es digui patriota, alhora que el seu partit legitima que es trenqui i es trossegi Espanya?” Pablo Iglesias l'únic que fa és actuar com un demòcrata d'esquerres, que sap que la darrera paraula la té el poble, i que quan hi ha diversitat d'opinions, de pensaments, de sentiments, precisament dels patriòtics, s'ha de poder defensar el dret a decidir, i acte seguit, posar-se a difondre la teva opció en la decisió, quan aquesta pertany a una comunitat o a una nació, com és el cas del Principat de Catalunya.
El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page: “Espanya és una nació, només una, i per aquest motiu, el PSOE no és nacionalista.” Recalca que Espanya és una nació i no vol ser nacionalista, ni ell ni el seu partit, quina gràcia! Els seus ascendents ens varen ensenyar que Espanya s'havia unificat amb els reis catòlics, el 1492, però el 1716, Felip V, el que es va apoderar dels PPCC per la força de les armes, no es presentava al món com a rei d'Espanya, sinó d'aquesta manera: “Don PHELIPE POR LA GRACIA DE DIOS, Rey de Castilla, de León, de Aragon, de las dos Sicilias, de Jerusalen, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Sevilla, de Cerdeña, de Córdova, de Córcega, de Murcia, de Jaen, de los Algarbes, de Algezira, de Gibraltar, de las Islas de Canária, de las Indias Orientales, y Occidentales, Islas, y Tierra firme del Mar Occeano, Archiduque de Austria, Duque de Borgoña, de Bravante, y Milan, Conde de Abspurg, de Flandes, Tirol, y Barcelona, Señor de Vizcaya, y de Molina, &c. Marqués de Castel-Rodrigo, Primo, Cavallero del Insigne Orden del Toyson de Oro, de mi Consejo de Guerra, Governador, y Capitán General del Exército, y Principado de Cataluña. Regente, y Oidores de mi Real Audiencia de la Ciudad de Barcelona.”
El president d'Aragó, Javier Lambán: “Garantim la cohesió. Plurinacionalitat és sinònim d'insolidaritat territorial”. Quina cohesió si sou incapaços de mantenir-la en el vostre partit? Manifesta que la plurinacionalitat és sinònim d'insolidaritat territorial, quan precisament la plurinacionalitat hauria estat la solució a tots els problemes que té en aquest moment l'Estat espanyol, començant pel procés en el Principat, i continuant per Euskadi, Galícia, País Valencià, Illes Balears, i altres, que es mantenen silenciats, però que existeixen com és el moviment independentista existent a Andalusia. Forma part d'un partit polític i condemna la plurinacionalitat, quan des del punt de vista polític, hauria estat la solució.
El president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara: “El Govern ha de respondre amb bombes i no amb coets les bombes del Parlament català”. Ha començat expressant el seu pensament, i després segurament pensant que havia fet llarg, ha convertit les bombes en metàfora de les decisions que es prenen al Parlament del Principat. Així sempre podrà dir que les bombes que vol que enviï el Govern de Madrid, també eren una metàfora, però d'aquesta manera encenen els ànims d'altres persones, que acaben pensant que realment tot això s'hauria d'arreglar enviant els tancs.
L'alcalde de Vigo i president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Abel Caballero: “Vull creure que a ningú no se li ha acudit l'eventualitat d'un pacte, ni que sigui gràcies a una abstenció, amb els nacionalistes secessionistes”. Aquest home que deu fer mans i mànigues perquè els independentistes gallecs no puguin treure el cap, que parla amb menyspreu del nacionalisme, quan ells són una nació, però n'ha renegat i s'ha convertit en nacionalista espanyol, hauria de saber que la secessió és la solució que adopten un conjunt de persones, després d'haver exercit el dret a decidir. Aquesta decisió la prenen poques persones en el cas d'una guerra o d'una dictadura, la pren el poble en el cas d'una democràcia.
Aquest PSOE, de Susana Díaz, que no respecta la plurinacionalitat de l'Estat espanyol, no deixarà d'espoliar-nos fiscalment, com ja ha fet quan ha governat; aquest PSOE que no reconeix l'existència de diferents pobles dins l'Estat, tant si governa, com si pacta amb el PP, continuarà amb el tractament colonial com fins ara.
