- Publicitat -
Recomanaria als senyors del PSC, PP i C's, que anessin a classe del professor Junqueras unes quantes setmanes per aprendre moltes coses sobre la democràcia, doncs veig que el nivell democràtic d'aquests tres partits deixa molt que desitjar. Tot el que explica i com ho explica el Sr. Junqueras és molt entenedor, sempre que l'alumne hi posi de la seva part i ho vulgui entendre.
No veig que sigui gaire difícil entendre el missatge que avui 23 de gener, els hi ha dirigit des de l'hemicicle del Parlament, abans de votar el text de sobirania : “ERC és un partit independentista, però avui no discutim la independència de Catalunya, sinó el reconeixement d'un dret, el dret a decidir, reconegut per totes les democràcies” i també “No estem en condicions de demanar que tothom sigui independentista, però si estem en condicions d'exigir que tots siguem demòcrates”
Aquestes ben trobades frases estaven dirigides als que han votat en contra del text de sobirania, però es veu que no han entès bé aquestes paraules o es pensaven que ja votaven la nostra independència, ja que han seguit amb la seva tossuderia, i en els seus parlaments han donat uns arguments per votar negativament, que semblava que estàvem en un altre parlament, parlant i discutint altres temes.
Deixem de banda el PP i C's, ja que aquests encara que anessin tot un curs sencer a classe, no entendrien res de les lliçons del professor Junqueras, i per a vergonya d'ells haurien de repetir curs. Només amb la cara (i quina cara!) i la barra (i quina barra!) de l'Alícia, d'etzibar : “Senyor Navarro, benvingut al bàndol de la democràcia”, ja està tot dit. Aquesta senyora, ni que fes cinc cursos d'aprenentatge amb el Sr. Junqueras, sortiria sabent un borrall de democràcia.
Deixem de banda el PP i C's, ja que aquests encara que anessin tot un curs sencer a classe, no entendrien res de les lliçons del professor Junqueras, i per a vergonya d'ells haurien de repetir curs. Només amb la cara (i quina cara!) i la barra (i quina barra!) de l'Alícia, d'etzibar : “Senyor Navarro, benvingut al bàndol de la democràcia”, ja està tot dit. Aquesta senyora, ni que fes cinc cursos d'aprenentatge amb el Sr. Junqueras, sortiria sabent un borrall de democràcia.
Ara bé, el cas del PSC és per estudiar-lo a fons. Des de fa temps perden un llençol a cada bugada (qui diu bugada diu eleccions), té desercions tot sovint, militants que no estan d'acord amb la direcció del partit i es donen de baixa. Avui mateix, una quarta part del grup parlamentari s'han negat a votar contra la declaració de sobirania i reben una allau de suports, des de Raimon Obiols a Maria Badia, passant per Jordi Martí. Onze alcaldes surten en defensa dels crítics i Joaquim Nadal abandona el consell nacional. Fa un temps va abandonar el partit Ernest Maragall i altres membres del partit.
Amb tota aquesta moguda, el Sr.Navarro com si sentís ploure. Ell, amb la seva legitimitat i el seu federalisme i la seva obediència al PSOE, és l´home més feliç del món, i qui dia passa any empeny. Però amb el temps, potser serà l'home més solitari del món ja que s'està carregant el partit. Vaja, que li creixen els nans a cada moment i al seu voltant i ell ni se n'assabenta.
Jo sempre he dit, que en aquest món ple de lleis, normes, articles i preceptes, molts són per no complir. Quan convé, sempre es posa la legalitat com a principi al no voler canviar res; però moltes vegades davant de la conveniència de cadascú, es canvia la llei o s'ignora. Així doncs, a què ve tanta legalitat? Molts estats del món, sense fer servir la força, sinó s'haguessin saltat la legalitat no existirien com a tals.
Publicitat
