El Professor Hortalà

El passat 17 de Juny vaig assistir-hi a la magnifica conferencia que va donar el Professor Hortalà, sobre la crisi aplicada a Catalunya. D’inici ja ens va avisar que seria més aviat una classe a mode teòric-academic del fet, i amb les dades a la mà, sense partidismes o implicacions personals o nacionals catalanes, dins sempre del context de l’Espanya actual. Això, ja no pintava gaire bè…Però, com he dit ,la conferencia va ser brillant i aclaridora. Durant el transcurs de la xerrada, i fins i tot crec, que el fet ,que gracies a la trucada que va rebre fortuïta del Banc D’Espanya, que no la va atendre, on l’informaven que en Millet i en Montull havien estat empresonats, va donar peu a fer una broma, que l’hi va sortir de dins, i els aplaudiments van fer-l’hi veure, que estava entre patriotes desacomplexats. Us preguntareu perquè dic això, no?. Es ben senzill. Al principi estava força tens i anava fent, com anant per feina, per por a que l’escridessesin o quelcom, ja que les dades aportades eren per fer-ho, i el seu avis previ de no partidismes, ho podia ben bè generar. Però, es va treure la mascara o la por congenita que alguns pateixen, i va ser un català més entre catalans i les paraules: Necessitem, hem, desitgem, van començar a aflorar-l’hi sense embuts per la seva boca. Es sentia còmode i segur. I fins i tot proseguia parlant mentre l’hi retirava en Salvador Garcia,  – membre del Col·lectiu Emma – dissimuladament el micròfon, al semblar que ja havia contestat, a qualsevol de les preguntes que l’hi feien, en l’estona final de precs i preguntes, quan semblava que havia acabat la seva dissertació, però no!. Seguia argumentant i argumentant, i a tots ens queia la bava, i el somriure ens omplia de bat a bat ,els nostres rostres. El Professor Hortalà es un orgull, una vàlua i un gran merit per el nostre país. Ja que també s’ha adonat, i encara que ell ja ho sabia –  i ho sap -, el que cal a Catalunya, però no s’atrevia a dir-ho, fins fa poc públicament: Independència!.