Les paraules del títol varen ser pronunciades per Simón Gornés, al Parlament de les Illes Balears, quan justificava el vot en contra del PP a una proposició no de llei presentada pel Bloc. Aquesta proposició recomanava al Govern espanyol que actuàs diligentment en la investigació i la sanció dels casos de discriminació lingüística en què hi haguessin intervingut funcionaris estatals i membres de les forces i cossos de seguretat. S’han anat repetint casos de violència psicològica i discriminació, acompanyada a vegades de vexacions, en qualsevol dels territoris dels Països Catalans i es pot dir que sempre, només hi han sortit perjudicades les persones que han estat valentes i honestes en no voler canviar de llengua, emparades per la llei, però atacades pels que l’haurien de fer complir. Si no apareixen amb més freqüència notícies semblants és a causa de la submissió exercida per la gran majoria, que prefereix abandonar la seva llengua per evitar el conflicte. Votaren a favor de la proposta els partits que es troben en el Govern i UM, però com que el seu president, Josep Melià, es trobava absent per malaltia, la votació es va empatar a 29, tres vegades, i, per tant, va quedar rebutjada la proposició.
El diputat popular abans esmentat va ser l’encarregat de defensar el vot negatiu del seu grup i va utilitzar com sempre arguments minimitzadors i falsedats. A més, els va utilitzar com un robot, ja que no va fer més que repetir les consignes del partit. Això deu ser una cosa que està bé, però ja podria ser un poc original o demostrar que té personalitat pròpia. No pot ser que assimilin l’argumentari de fanàtics que odien les llengües de l’Estat que no són el castellà. Va dir que no es podia aprovar la proposició no de llei, perquè aquesta es basava en una sèrie d’incidents menors. Va valorar d’incidents menors aquells que, a vegades, han marcat una persona per a tota la vida, aquells que han pogut produir-li alguna fòbia, aquells que aconsegueixen que tantes i tantes persones, per por al que els pugui passar, canviïn de llengua. Són actuacions que causen un mal enorme al nostre poble i el diputat diu que són incidents menors.
L’argumentari de qui pertany a un partit que vol anorrear la llengua catalana no podia ser gens original. Per tant, sol ser conegut a qualsevol part dels Països Catalans. És aquell que afirma que pot esser que hi hagi discriminació del català, però també n’hi ha en sentit contrari, és a dir, discriminació del castellà. Només li mancava, com ja han fet altres, dir que aquesta darrera era l’única discriminació existent. No estan empegueïts, no tenen vergonya, i aquestes falsedats les amollen com si contemplassin ploure, com si enunciassin un principi o un teorema que s’han après de memòria.
Amb l’argument o renyada següent, perquè més que arguments són amonestacions i censures, va ser capaç d’afirmar que està mal fet que una persona reclami el dret de parlar fins a les darreres conseqüències. No sabem quines són aquestes darreres conseqüències, no se sap si és fins a la mort o fins que et trobis amb un policia o un guàrdia civil que vulgui impedir que exerceixis els teus drets. No devia voler explicar el parlamentari que quan et trobis davant els que haurien de ser els garants de la llei i dels drets, sigui el moment en què els has perdut tots. En quin món viu aquesta persona, o en quin món ens vol fer viure?
Per reblar el clau després d’haver amollat tants de disbarats, que suposaven precisament discriminació dels catalanoparlants, va ser quan va acabar d’espifiar-la dient que el procés normalitzador ha fet més mal que bé, referint-se al català. I això ho varen confirmar 29 vots, votant negativament contra la proposició no de llei, la meitat dels diputats de la cambra menys un, que no hi era. Exerceixen de personatges que no tenen cap mania de trair el seu poble i de passar a una història en minúscules i ignominiosa.
