El procés d’alliberament nacional

Una de les característiques que sempre he critica del procés d’alliberament nacional català, ha estat la constant invocació als beneficis materials. No perquè cregui que la gent pot viure de l’aire, desplaçar-se telequinèticament o la salut curar-se mitjançant la invocació al Sant Patró.  Els elements materials de l’existència humana són tant imprescindibles que no entraré a fer cap més consideració.
Ara bé, aquests elements materials no poden esdevenir la raó final de cap procés d’alliberament nacional, per raons molt diverses. La primera que la llibertat sempre té un punt d’aventura, de risc, que es veu plenament compensat per la sobirania que els individus i les nacions  recuperen per a ells mateixos. El segon lloc, i per a mi més important, perquè davant els elements contingents sempre es pot fer de més i de menys. Però la determinació, el desig de llibertat, la consciència de la pròpia i particular personalitat col·lectiva…  són elements   immensurables i, per tant, la negociació no hi cap.
Fetes aquestes consideracions de caire general, anem al concret del nostre procés. Volem construir un espai nostre, no per considerar-nos millors o pitjors que ningú, sinó pel dret que tenim en tant som ciutadanes d’una Nació. En assumir aquesta característica, anunciem la nostre condició de sobirans del nostre destí col·lectiu, i dotem d’aquesta qualitat de sobirà   fins aquells que no ens volen acompanyar en el nostre camí .
El triomf del procés d’alliberament nacional ha estat  crear les condicions per a que tothom, amb referenda o sense, hagi pres una opció. Fins i tot els que es manifesten en contra del trencament ho fan en tant que ciutadans amb els drets d’una nació sobirana. Jo imagino que aquesta consideració no tindrà una digestió plàcida, acostumats com estem  a considerar lliure només qui tria la porta de sortida; al contrari, davant la llibertat, també aquell que vol romandre dins la seguretat de la masmorra ha  fet ús de la seva llibertat individual.
Fixi’s en aquesta paradoxa. Quan els  parlamentaris de Ciutadans, Partit Popular o altres, critiquen o imprequen en Seu parlamentària sobre el procés o del procés i les diverses etapes que va cremant, aquesta manifestació forma part d’aquest procés igual que aquelles intervencions  que defensen la sortida de l’Estat espanyol.  La sobirania de la nació no està feta d’unanimitats, sinó de potència, de la capacitat de ser un i el contrari, d’emprar  l’espai públic  com a àgora de debat, perquè, dins les característiques de la sobirania hi ha la facultat de ser o de no ser, sense que en cap dels dos casos deixis de ser sobirà.
Avui surt publicada una enquesta segons la qual els partidaris de romandre a l’Estat són majoritaris sobre els partidaris de crear una marc institucional propi, preferiblement una República. I? Arribar a debatre aquest tema ha estat el primer triomf del procés d’alliberament. El segon serà la convocatòria d’un referèndum, i el tercer la proclamació de la independència formal i material (l’altra ja fa temps que la tenim)
I en arribar a l’alliberament total ens adonarem que, les circumstàncies materials es poden modificar gràcies al talent i l’acció humana. Però els intangibles que ens han portat fins al final, formaven part de nosaltres i de la nació, i eren el combustible que de debò ens empentava.