EL PROCÉS: CANVI DE PLANS

Els partits acostumen a acceptar els fets i ràpidament, hi posen la seva solució. Accentuen, analitzen, raonen, etc. aquesta solució amb parloteig i loquacitat. D’aquells fets, en queda una dada, com un detall d’exposició, inútil, testimonial que la verborrea llustra i eclipsa. Els resultats del 27S en són una mostra fefaent.
 
JxSí va guanyar sense majoria absoluta. La CUP havia de completar el poder i impulsar. Ho requeria el procés. Això no es va produir. La CUP va tenir un atac d’egolatria. La seva xerrameca va enlluernar un pla B, de recanvi. La majoria institucional, al Parlament, s’havia de constituir cercant la majoria social. Les mirades se centraren en CSQP, en Podem i en els Comuns. Rebaixant els plantejaments independentistes. Retrocedint una pantalla, fins al referèndum.
 
La política es va obsessionar per la majoria social, per anar allí, als CSQP, Podem i els Comuns, i presentar-se. L’independentisme es va despullar dels seus atributs. L’estètica autodeterminista era l’última moda, la novetat més nova. El nou vestit. El parloteig i la loquacitat varen girar al voltant d’aquests galantejadors. Ells obtenien majories a Madrid. Es va substituir el discurs del procés pel del referèndum d’autodeterminació, que recuperava l’estrellat.
 
Va ser el President Puigdemont qui va alertar la ciutadania, a l’ANC, a Òmnium i a les organitzacions polítiques i socials. Hi havia un calendari que arribava a la independència. I del referèndum? Puigdemont va ser clar. Lúcid. Se’l va treure de sobre amb nitidesa. Els espanyols no deixaran. Mai es podrà fer. Puigdemont va ser diàfan en prodigar quelcom que tothom ja sap.
 
Està bé que CSQP, Podem i els Comuns vulguin aprofundir i treballar allò que anuncien: Què vol dir decidir?  Decidir sobre un nou model d’estat? Quin? Com? Més democràtic? Quins drets? També els nacionals? Això està bé. Molt bé. L’independentisme hi pot participar. Tanmateix sense subterfugis. Noblement. Exposant els seus arguments descaradament, sense amagar-se.
 
Si JxSí vol recuperar el lideratge, té un pla A: la radicalització del procés. Independència? Doncs, dues tasses, d’independència. El pla A consisteix a enfortir i profunditzar les estructures d’estat. Posar-les en pràctica. Fer simulacres en àrees concretes, en comarques, en nivells de l’administració. Des de la institució i comptant amb l’ANC i Òmnium, per impulsar i raonar.
 
Espanya no té govern i d’aquí que els tribunals no piulin més. Això passarà. Aleshores el parloteig s’haurà d’acabar. Potser no podrem arribar als 16 mesos previstos i la Generalitat hagi d’avançar els processos amb celeritat. Tanmateix si el pla A funciona, si la gent està mobilitzada darrere el govern i les organitzacions socials, aleshores el President Puigdemont podrà prendre el rol que anhela i precipitar els esdeveniments.  
 
Isidre Palmada 
Banyoles, 18/3/16