Per fi, un candidat de CiU independentista, és a dir, que diu el que pensa. Això és una notícia extraordinària. El nomenament de Tremosa per a les europees marca un punt de no retorn en la política catalana. És la demostració que la cultura de la puta i la ramoneta està acabada i que, vençuda la por, el país torna a caminar cap a l’orgull de la feina ben feta. Els discursos s’han de construir des de la llibertat interior que donen el coneixement i la valentia. No tot és negociable ni tot pot disfressar-se, per molt que, aparentment, faci les coses més senzilles. Hem viscut uns anys terribles de retòrica de bijuteria. Aviam si som capaços de construir, d’una vegada, una cultura política que vagi més enllà de les misèries dels intuïtius i dels ambiciosos egoistes. Si ho aconseguíssim, ens en sortiríem. Tremosa és un bon punt de partida. Ve del GEN, de la FNEC, i ha llegit i entén què van ser la Guerra Civil i el franquisme. Ha demostrat un compromís amb els seus ideals, quan la majoria els creia impossibles, i té un currículum i una cultura general com Déu mana. Les elits d’aquest país sovint diuen que la gent no segueix, però quan es repassa la història es veu que, si encara estem així, és perquè els nostres polítics pocs cops han estat a l’altura. Tremosa es va oposar a l’Estatut de Mas i, a la universitat, les seves posicions sobre el finançament han guanyat les de Castells. Alguns creuen, per les seves formes suaus, que Tremosa serà més dominable que López Tena. Ja ho veurem, jo crec que és el primer pas d’un canvi molt important.
Article publicat al diari AVUI
