Aquests dies els diaris informen que la factura de l’aigua s’apujarà notablement d’aquí a l’any 2015, entre un 56 i un 80%. Hi ha opinions de tota mena, però la gran majoria de ciutadans pensa que ja paguem prou per aquest servei i que les companyies de distribució ja fan prou negoci amb la factura de l’aigua. També sembla que hi ha gent emprenyada amb el fet que hi ha zones de Catalunya (o d’Espanya) que gaudeixen d’uns preus altament subvencionats que no ajuden a la conservació dels recursos hídrics. Evidentment, els costos de l’aigua (deixant de banda la seva històrica subvenció per motius polítics) no són iguals a tot arreu, i la factura ho hauria de reflectir això.
D’altra banda, sembla que la gent no acaba d’entendre que si bé l’accés a l’aigua és un dret fonamental de les persones, aquest no és pas gratuït. De fet, la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea obliga els estats membres a repercutir la totalitat del cost del cicle de l’aigua en la factura final del ciutadà.
Només si paguem pel cost real de l’aigua podem llavors promoure’n el seu estalvi. Ara per ara només es recupera el 68% del cost de portar aigua a les aixetes de cada llar de Catalunya, i el seu posterior sanejament. Un 61% si hi descomptem el 7% de l’IVA (potser seria hora que el rebut de l’aigua gaudís d’un IVA súper reduït?). Recuperar-ne el 100% implica apujar el preu mitjà per cada mil litres, d’1,6 a poc més de 2,5 euros, és a dir, pagar uns 12 cèntims per una dutxa mitjana (uns 50 litres), en comptes dels 8 cèntims actuals.
Només així, reflectint en la factura el cost real de la gestió de l’aigua al nostre país, podem garantir-ne l’abastament i la qualitat, així com la seva sostenibilitat. Tothom vol rius nets, paisatges endreçats, aigua neta i segura (en quantitat i en qualitat), però molts pocs estan disposats a pagar pel cost real d’aquest servei essencial. Ningú regateja el preu del telèfon, el gas o la llum, o el d’un cafè o un entrepà de formatge. Per què l’aigua ha de ser un cas a part?
Finalment, caldrà fer una reforma profunda de l’actual sistema tarifari, introduint-hi les ajudes socials que calgui, però sense comprometre la disponibilitat i qualitat futures d’aquest be tan preuat. Només si entre tots garantim un finançament correcte de l’Agència Catalana de l’Aigua, podrem assegurar una gestió sostenible dels recursos hídrics al nostre país. Ens hi va la vida, i el nostre desenvolupament social i econòmic, només és una qüestió de temps abans no tornem a patir els efectes d’una altra sequera i a estar en risc el subministrament d’aigua a molts indrets de casa nostra…Algú vol quedar-se’n sense?
