Resulta una mica contradictori que quan estem passant una època de deflació, en què existeixen molts productes (alguns de luxe) que han baixat molt de preu –la qual cosa,encara que sembli el contrari, no és bo per a l’economia i l’ocupació- quelcom tan imprescindible, tan de primera necessitat com és el preu del bitllet del tren convencional es trobi pels núvols. No s’entén que s’abaixi el preu de la benzina (que el cotxe privat sigui preponderant i abassegador arreu del territori) que existeixin moltes ofertes ( de reducció de preus) del TAV i, per contra, el bitllet del tren convencional continuï essent el gran discriminat, és a dir, que tingui un preu tan abusiu. I més, quan la reducció de salaris i l’atur elevat provoquen molta precarietat i desgràcies socials de tota mena No hi ha dubte que el preu del tren bitllet del tren convencional és quelcom que els nostres polítics han de solucionar: cal que el transport públic sigui més equitatiu.
En aquesta època tan dura que estem vivim arreu del país des dels poders públics, els partits polítics i la societat civil caldria promoure una mobilitat sostenible que fos veritablement suportable per a la majoria de butxaques, actualment reduïdes a la mínima expressió. De fet, és una desgràcia que el preu del ferrocarril convencional sigui tan elevat. De fet, potser caldrà/caldria iniciar una campanya explicativa i reivindicativa anomenada “S.O.S. preu del bitllet del tren convencional” per tal de conscienciar els poders polítics i econòmics de debò que el transport públic ferroviari convencional s’ha de poder aprofitar molt millor, i ha d’estar al servei del poble. No pot ser, de cap de les maneres (és una veritable aberració en majúscules) que surti més a compte anar a treballar en cotxe privat que no pas en tren convencional. Cal estudiar bé la situació i observar amb deteniment les experiències del “tren a un euro” de la Catalunya Nord i la Regió Languedoc-Rosselló. És urgent que el preu del bitllet del tren convencional no sigui un impediment important per tal de poder exercir la mobilitat sostenible amb tota normalitat. Ara i aquí, l’antisocial preu del bitllet del tren convencional és una assignatura pendent que s’ha d’afrontar amb voluntat polític i justícia social de debò.
