Un any més. Un any més recordant el president màrtir, Lluís Companys, afusellat salvatgement avui fa 78 anys a mans del feixisme. La marxa de torxes matinera a Montjuïc, els actes de record a infinitat de municipis i les ofrenes florals al fossar de Santa Eulàlia –on el van executar– i també a la seva tomba, també a Montjuïc, s’han repetit un any més. I un any més cap dels dirigents –inclosos els comuns i el PSC– i ciutadans anònims que hi han participat li han pogut dir a Companys que Catalunya ja és independent. És més, han demanat l’anul·lació del seu judici, com és tradició, però s’hi ha afegit un greuge més: un dels seus successors, Carles Puigdemont, és a l’exili, juntament amb altres exmembres del Govern, mentre que d’altres són a la presó.
De fet, les múltiples efemèrides aquest octubre continuaran demà, aniversari de l’empresonament dels Jordis. Un dia més en què presumiblement es veurà el president de la Generalitat demanant l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats. Bo i entenent que això és necessari perquè la flama no s’apagui, per no oblidar i perquè la reivindicació continuï, un excés de simbolisme pot arribar a ser contraproduent. Torra no es pot permetre que se 'etiqueti de 'president simbòlic' i no efectiu.
Que Quim Torra no té la connexió amb l’electorat ni el ‘punch’ de Carles Puigdemont és evident –i segurament no és casualitat–, però tampoc ajuda que, com deia el Dietari ahir, dia sí, dia també, surti a la televisió parlant dels presos, d’un sol poble, dels ‘catalans’ entenent ‘catalans’ com els sobiranistes i de la independència com a únic argument. És un discurs que agradarà com a molt als convençuts –tot i que també tenen ganes de tornar-se a il·lusionar i no només plorar les derrotes del passat–, però que difícilment convencerà a aquells que estan al mig, a aquells que no es poden considerar independentistes perquè no ho veuen com el tema prioritari. Però que potser se’n farien progressivament si el Govern els parlés més dels temes que sí que consideren prioritaris. Es tracta d’eixamplar la base, oi? O de, sent els mateixos, provar el mateix que ja ha fallat?
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
