He escoltat versions optimistes sobre la OPA de IAG (fusió de British Airways amb Iberia) sobre Vueling. Estan basades en que ara la línia nodrissa de El Prat dependrà del conglomerat on manen els britànics i no directament la aerolínea espanyola. Però diguin-me desconfiat: jo encara hi veig la llarga mà del lobby de la llotja del Bernabéu.
Resulta que amb diners majoritàriament catalans estem ajudant a l’Estat central a rescatar/intervenir Bankia, que és la matriu que en el seu dia Esperanza Aguirre va utilitzar per salvar Iberia. Aquesta companyia té una col·lusió d’interessos –denunciable al Tribunal de la Comeptència europeu– amb la companyia administradora de la xarxa espanyola d’aeroports, també coneguda com AENA. Aquesta empresa regeix en règim de monopoli tots els aeroports espanyols i utilitza el superàvit dels aeroports de Barcelona, Palma i Las Palmas per finançar els inviables de la resta de l’Estat. A més, ha conspirat amb el suport de l’Estat per bloquejar sistemàticament la connexió internacional de El Prat, per facilitar la conversió de Barajas en aeroport únic de vols intercontinentals i gran hub de la península.
L’estratègia d’Iberia/AENA es desarmar El Prat per convertir-lo en un aeroport de baix cost. Proves d’això són la retirada d’Iberia, les facilitats donades a les companyies com Ryanair per tenir taxes baixes en detriment de Reus i Girona, i el bloqueig a l’arrencada de Spanair. Tot això, sense oblidar la segregació a l’apartat de baix cost a Vueling, per tal d’acompanyar aquesta condemna a l’ostracisme de Catalunya/Barcelona/El Prat.
Doncs, resulta que la companyia instrumental de l’ostracisme funciona. Entre altres coses, gràcies a la potència del país, Catalunya: líders en R+D de l’Estat, líders en exportació i importació i líders en turisme. Vueling comença a aixecar el vol i situa a Barcelona/El Prat en posició d’anar més enllà del paper de hub secundari/provincià.
I ara, la llotja del Bernabeu/Iberia/AENA amb els recursos dels catalans col·locats a Bankia es menjarà en una OPA a Vueling. En el moment on Iberia es demostra com una altra bombolla, com la immobiliària. La aerolínea ha d’acomiadar de moment la quarta part de la plantilla (4000 treballadors) i està a punt de fallida, si no fos per la crossa de l’Estat.
Això, no és guerra econòmica de Madrid contra Catalunya? Algú s’estranya de l’engruiximent del bloc sobiranista entre l’electorat, que de cap manera es pot atribuir a una maquiavèl·lica decisió de la cúpula convergent, sinó al revés?
En els mateixos dies que ha sortit aquesta notícia, he vist com a les eleccions americanes els 50 estats de la Unió votaven lliurement en centenars de referèndums sobre marihuana, matrimonis gais, llengües oficials, penes de mort, impostos, etc. No es crea als catalans, que són més diferents que els madrilenys que els de Kansas amb els de Delaware, un sentiment de greuge, impossible de solucionar amb vídeos com els de amamos los catalanes porque hacen cosas?
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/11/el_prat_kleenex_35909.php
