El PP veu la llengua catalana com una llengua imposada

 
 
            L’actuació dels polítics del PP, del Govern o no, sempre dóna voltes al fet que estan lluitant contra la imposició del català. Que la llengua catalana sigui la de l’única comunitat lingüística que existeix a les Illes no té cap importància; que aquesta sigui la llengua pròpia del poble no té cap significat. Si la Declaració Universal de Drets Lingüístics i totes les lleis existents a aquesta Comunitat Autònoma (encara no abolides) diuen que s’ha de prioritzar la llengua catalana per a retornar-la a la normalitat que tenia abans que se s’hagués intentat fer-la desaparèixer per dret de conquesta, els dirigents del PP i algun dels seus votants asseguren que no s’ha d’imposar, que és millor fer-la estimar. Des de quan s’estima alguna cosa que es deixa en un racó com si fos un pedaç brut? Per què volen imposar la substitució lingüística a tot un poble? És que volen justificar que haver-ho fet ells i les seves famílies és la postura correcta? Per què no es dediquen a salvar l’economia tan malmesa que tenim, en lloc de dedicar-se a sabotejar la pau social que existia aquí?
 
            Diuen que hi havia disconformitat per part de les famílies a l’hora de matricular-se i elegir llengua a l’escola. De quantes famílies parlen? De tres, com al Principat, i encara que fossin trenta-tres, o tres-centes trenta-tres, que no ho crec. Ho afirm després d’haver dirigit durant dotze anys una escola on es feia tot l’ensenyament en català, en un barri amb majoria de no catalanoparlants, i que mai no vàrem tenir ni una sola queixa. I si hi va haver cap pare que manifestàs algun dubte, va ser bo de convèncer, i sempre varen agrair el treball que feia aquesta escola, i mai no hi va haver ningú que es queixàs dels resultats obtinguts i si aquests no havien estat bons, mai no es va culpar el fet d’estudiar en català. Això crec que és el que passa majoritàriament a les escoles avui en dia. Per què arriben aquest quatre analfabets odiant la llengua catalana i volen esborrar-ho tot?
 
            Sabeu com vol justificar el president José Ramón Bauzá la seva política de desmantellament del català de la funció pública i de tots els indrets on es mantenia per a ajudar a integrar la població nouvinguda? Al discurs que va pronunciar el dia 1 de març, diuen que dia de la Comunitat, però que més sembla dia del seu trosset d’Espanya llançat al mar, va afirmar que la seva política (no li vull dir lingüística, ja que fa política anticatalà) era correcta i va citar Ramon Llull (crec que es donaven els premis que duen el nom del nostre gran literat) dient que usava les paraules d’un lul·lista que havia estat premi Ramon Llull, Anthony Bonner. Va usar el fragment següent:
 
             “No hem de passar per alt com n’era, d’instrumental, la seva opció de la llengua: utilitzava el català per arribar a un públic laic que el   podia entendre, però ell mateix o els seus seguidors més immediats van traduir les seves obres a l’occità, al francès, a l’italià, i al castellà, si això podia difondre el seu missatge. Quan calia arribar a un públic més lletrat, el llatí era, naturalment, la llengua escollida.”
 
En poques paraules, el mateix que diu la FAES i Aznar, el català només serveix per a la intimitat, i ara resultarà que el català prové del castellà, que serà la llengua mare.
 
            Gràcies al Diari de Balears i al que ha contat una o un grup de persones hem pogut saber quin és el vertader tarannà del president de les Illes Balears, que de manera freda, calculada i sense immutar-se menysprea la llengua del poble, llengua que s’ha proposat destruir. El dia 1 de març, trista diada, es permet que grups de persones visitin el Consolat de Mar i la Llotja. Aquestes visites són guiades i es fan en les dues llengües oficials, encara. Un grup que era de catalanoparlants i en què es feien les explicacions en català, quan acabava la visita, el guia els va demanar que esperassin perquè es veu que el president aprofitava per fer el seu discurset. El president Bauzá comparegué i va començar a parlar-los en castellà. Un membre del grup el va interrompre i li va dir que com que tots entenien el català, que els fes l’explicació en aquesta llengua. Aleshores, el president, en castellà, els va assegurar que podia parlar en anglès, i fins i tot en rus, encara que aquesta darrera opció costaria doblers perquè s’hauria de contractar un intèrpret. Un visitant, en broma, li respongué: “pot xerrar en rus, no problem”. El president va seguir en castellà i al final es va recordar del bilingüisme i va dir: “Molts d’anys i bona diada”.
 
            Aquest comportament no té parangó, no cal comentar-lo, es comenta sol. I n’hi ha pel Principat que alaben CiU per pactar amb el PP. N’haurem de veure de ben grosses!