Un d’aquests dissabtes passats varen esser a Campos, els dirigents del PP, on varen rebre un bany de multituds, com sol passar al poble on el PP té més adeptes, pot ser de tot l’Estat espanyol. Més de mil persones varen acudir a aplaudir els cappares del Govern i de l’Ajuntament. És un sector majoritari de la població que té tot el dret d’alegrar-se quan pot acudir a compartir taula amb els caps del Partit i del Govern. És el mateix sector majoritari de la població que acudia als actes semblants que es programaven quan governava l’expresident Jaume Matas, aquell president que tant es va enriquir amb les comissions dels que feien obres faraòniques i amb els nostres imposts, i que ara no visitam a la presó de Segòvia.
Els discursos del batle, de la presidenta del Consell i del president del Govern, estrictament de míting electoral, varen explicar resumidament que havien fet la feina que s’havien proposat, que havien millorat la vida dels habitants de les Illes Balears, i que si volien continuar en aquesta línia, els havien de tornar a votar. Molta simpatia, molts de copets a l’esquena i molta gent satisfeta d’haver pogut alternar amb gent de tan alta importància. Si han governat d’una manera desastrosa, els assistents a aquest dinar no s’ho creuran; prefereixen creure els seus governants que diuen que són allà amb els deures fets, amb la feina feta. Així donen la raó a Maquiavel, qui va afirmar que “governar és fer creure”. I tant, que n’han sabut de governar i fer creure. Fins i tot faran creure que les sobrassades s’han penjat sempre a una escala de figueraler, en lloc de a una perxa. Es veu que han destrossat el camp, moltes figueres són mortes i ara sobren les escales de collir figues i els cerquen una altra utilitat: fer creure als assistents que aquells que estan devora l’escala són dels seus.
El que no varen dir en els discursos és que han retallat més de 600 persones del personal sanitari durant el seu mandat, personal sanitari que no era suficient abans de les retallades i que ara ho és manco. Tampoc no han explicat que moltes vegades no substitueixen les baixes ocasionades per malaltia o per vacances. Tampoc no varen parlar de la supressió de més d’un centenar de llits, només a l’hospital de Son Espases, substituïts per lliteres, més de 30 en els passadissos de l’hospital, allà on han de fer nit les persones que acudeixen a urgències abans de ser hospitalitzades. La supressió dels llits de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària, tan necessària dins la societat, deixant les persones sense aquesta hospitalització i enviant les que ho puguin pagar, encara que sigui sacrificant les seves necessitats, a la sanitat privada. No, d’això no en parlaren.
No varen explicar que les Illes Balears era la comunitat on pitjor s’estava aplicant la Llei de la Dependència. Que una de cada cinc persones que l’havien demanada morien abans de ser ateses. Que retallaven sense miraments les ajudes a les persones més necessitades, les persones dependents.
Tampoc no varen explicar que amb tantes retallades que havien fet a l’estat del benestar, en lloc d’eliminar el dèficit, el deute públic, que l’havien augmentat desorbitadament. Que quan varen accedir al poder existia un deute públic del 19% del PIB balear, i que ara era de més del 29%. Han retallat i s’han endeutat més. Tampoc no varen recordar, que maldament hi hagi una gran part de la societat que pateix restriccions de feina i de salaris, els components del Govern se l’havien pujat, i bé, el seu salari.
Tampoc no varen fer a saber al personal que es menjava l’arròs brut que havien estat incapaços de fer que Madrid ens retornàs els doblers que nosaltres aportàvem, que els diferents estudis que s’han fet asseguren que l’espoli fiscal es troba al voltant dels 2.000 milions d’euros anuals. Que n’hi ha que diuen que és molt superior. De què serveix que hi hagi el mateix color polític aquí i a Madrid? Tanta sort que no varen explicar la realitat i això va suposar que el dinar pogués fer profit a tots els assistents, i els manaies del PP s’asseguraren uns centenars o milers de vots. I la terra continua girant… i arribarà la primavera… i després, l’estiu…
