El PP i el PSOE contra el català al Congrés espanyol

            I contra l’euskera i el galaico-portuguès. No tenc els coneixements suficients per a entendre el fet d’una manera global, ni entenc massa la visceralitat dels partits PP, PSOE, UPyD i UPN a favor de la llengua espanyola i en contra de les altres llengües, que consideren no espanyoles, qüestió que argumenta suficientment la nostra no espanyolitat. Què és el que no entenc? En primer lloc tenim la Constitució espanyola, que ens correspon acatar per imperatiu legal. A l’apartat 1 de l’article 3 diu:“El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.” No tenen el deure ni l’obligació d’usar-lo els diputats i les diputades.
 
Si els diputats gallecs, els bascos i els catalans són espanyols (encara que sigui per imperatiu legal) compleixen estrictament aquest article, perquè coneixen el castellà, ja que l’entenen quan els diputats el parlen. Com que tenen el dret d’usar-lo, poden renunciar a fer-ho i parlar amb la seva llengua respectiva, cas que aquesta fos també espanyola (també per imperatiu legal). Si la seva llengua no és espanyola, així sembla que ho consideren els diputats monolingües, l’han de poder usar perquè és la seva. Es pot posar servei de traducció simultània o el que sigui, com s’ha fet quan alguna persona que no parlava cap de les llengües que es parlen a territori de l’Estat espanyol hi ha assistit i fet el seu discurs. Per tant, constitucionalment no estan obligats a parlar el castellà i tenen dret a parlar en la seva llengua, dret que han de poder exercir, a no ser que hagin aprovat un reglament que digui el contrari, quan han acceptat el càrrec de diputat.
 
El Reglament del Congrés de Diputats és molt extens. He fet una lectura ràpida, de cop d’ull, uns quants segons per a cada pàgina de més de la meitat de tot el text. M’he aturat quan segons l’índex semblava que no parlaria de llengües i no he vist cap referència a la llengua que s’havia de parlar. Ha de ser que sigui allò que els espanyols troben tan normal. Quan no es diu res, Espanya és la nació suprema, els Països Catalans són Espanya, com que això és Espanya aquí es parla espanyol, i, per tant al Congrés de Diputats, que és un lloc espanyol, s’hi ha de parlar espanyol, ja que si es queden muts, la normalitat significa espanyolitat. Bé, he seguit llegint notícies sobre el tema i he vist que la proposició de llei que s’ha votat l’havia promoguda Esquerra Republicana de Catalunya i també l’havien firmada CiU, PNB, BNG, IU-ICV i Nafarroa-Bai. Aquests partits volien aconseguir modificar l’article 6 del Reglament del Congrés per a permetre als diputats gallecs, catalans i bascs utilitzar qualsevol de les llengües cooficials al Parlament.
 
He cercat el Reglament del Congrés i he llegit l’article 6, a l’apartat 1 diu:
“Los Diputados tendrán el derecho de asistir con voto a las sesiones del Pleno del
Congreso y a las de las Comisiones de que formen parte. Podrán asistir, sin voto, a las
sesiones de las Comisiones de que no formen parte.” I a l’apartat 2, “Los Diputados tendrán derecho a formar parte al menos, de una Comisión y a ejercer las facultades y desempeñar las funciones que este Reglamento les atribuye.” I aquí s’acaba l’article 6, i jo no he pogut aclarir res. Quina modificació s’ha de fer a aquest article per a poder parlar en qualsevol de les llengües cooficials? On diu que obligatòriament s’ha de parlar en espanyol?
 
Els diputats d’aquestes nacions que tenen llengua pròpia varen poder parlar en la seva llengua, segons José Bono, president del Congrés, perquè no es pogués dir que no existia llibertat en el Parlament. Quina llibertat? Si no se’ls vol deixar parlar mai més en la seva llengua! Va ser una llibertat excepcional, ja que segons Bono, aquest fet va ser l’excepció que confirma la regla de la prohibició. Aquí va ser quan el president va confirmar que els ciutadans dels Països Catalans, els d’Euskadi i els de Galícia no eren espanyols, ja que els va recordar que el castellà era l’única llengua oficial de l’Estat i que les altres llengües només ho eren als seus respectius territoris, que per tant, no són Espanya.
 
            El PP, com sempre, havia de mostrar el seu odi visceral contra les llengües no espanyoles. Aquests conservadors de dretes, que tolerarien sentir un discurs en alemany, en francès o en anglès, encara que no entenguessin cap paraula (no solen saber llengües), no podien consentir que hi hagués uns quants diputats que en lloc de parlar en cristià, lladrassin, i va haver de ser el diputat Ricardo Tarno, qui unes quantes vegades va insistir a José Bono, que no permetés en el Congrés la utilització d’altres llengües que no fossin l’espanyola, no fos cas que l’aire quedàs massa contaminat. Sembla que aquestes llengües perjudiquen els del PP més que si fos radioactivitat. Algú sap quin article del reglament prohibeix que un diputat pugui exercir el seu dret a parlar en la seva primera llengua?