El PP ha fet una programació temporitzada de l’extermini de la llengua catalana

     
            Durant el segle XVIII, Felip V pretenia castellanitzar les terres catalanes de tal manera que la gent ni se n’adonàs, “para que se consiga el efecto sin que se note el cuydado”, però avui la pocavergonya i la prepotència fan que els dirigents del PP es dediquin a fer desaparèixer el català a cara descoberta i desafiant tots les persones que parlen el català. Wert,.l’espanyolitzador de Catalunya, braç executor de la política promoguda per l’home del bigoti (FAES-PP), prepara una Llei que suposa la desaparició de la llengua catalana en menys de tres generacions, si no hi ha la corresponent reacció, que no és altra que seguir els dictats de la gent que va anar a votar, que és la de decidir llevar-se el jou del país colonitzador, Espanya, i declarar-se independents, formant un nou estat, dins la comunitat internacional, europea o no.
 
            Al blog que tinc a Indirecte.cat hi ha desenes d’articles que denuncien els atacs constants del PP a la llengua catalana a les Illes Balears; i al Principat, com si sentissin ploure, la cosa no anava amb ells. El Govern de la Generalitat mai no faria les barrabassades que estava fent el de José Ramón Bauzá: fer elegir la llengua del primer ensenyament, esbucant tot l’edifici que s’havia anat construint durant trenta anys, encara que no li va sortir així com pensava; eliminar la llengua dels mitjans de comunicació, tancant televisions i suprimint ajudes. No enumeraré totes les malifetes contra la llengua que va fer aquí, que les podeu trobar a altres articles dels més de dos-cents quaranta publicats, però la que li causava una ferida mortal era suprimir el requisit per a accedir a la funció pública, ja que eliminava el fet de ser atès en català, per part de totes les persones que hi accedissin sense saber-lo. Contra aquesta decisió, a més d’un article afirmava que s’havien d’utilitzar els tribunals, d’aquí o d’Estrasburg, però que aquesta decisió era contrària a la nostra Constitució, l’Estatut d’Autonomia.
 
            Contra la decisió d’eliminar el català del primer ensenyament, al·legava i aconsellava que no s’escollís l’espanyol, perquè sabia per una llarga experiència, que la major part de l’alumnat que no aprengués a llegir en català, mai no aprendria bé la llengua catalana, i, per tant, si s’havia de complir la Llei de Normalització Lingüística, en acabar l’ESO, no dominarien la llengua catalana i, per tant, no podrien obtenir el Graduat en Educació Secundària Obligatòria. Era obvi que s’havia d’escollir la llengua catalana per aprendre a llegir, ja que s’aprenen les dues llengües simultàniament, en tenir un alfabet semblant i el català un sistema fonètic més complicat, per exemple vuit sons vocàlics que contenen els cinc sons vocàlics espanyols, però aquests no contenen els vuit catalans. Era una decisió que, tenint en compte les lleis, la decisió d’usar la llengua pròpia com a llengua de cohesió i la didàctica de l’aprenentatge, era molt fàcil d’encertar.
 
            Resulta que el ministre del PP que ha d’espanyolitzar l’alumnat, decideix en una nova Llei d’educació, que la llengua catalana no sigui assignatura troncal, que no sigui assignatura d’especificitat, sinó que sigui d’especialitat. Això significa que la llengua espanyola i la llengua anglesa serien assignatures troncals, l’alemanya o la francesa serien d’especificitat i la quarta llengua seria la llengua catalana, de la qual no caldria examinar-se si un no es creia preparat, o si no la conegués suficient, per a obtenir el títol de Graduat en ESO. Per tant, ara l’alumnat ja pot escollir com a llengua d’ensenyament la llengua espanyola, no aprendre la llengua catalana i obtenir el Graduat.
 
            Si amb les condicions actuals, l’ús de la llengua catalana entre el jovent disminueix de manera alarmant, amb les condicions que prepara el PP, la llengua catalana desapareixeria de la circulació, i l’alumnat només sabria l’espanyol, la llengua espanyola. Si a tot això hi afegim el currículum de ciències socials que prepararà aquest ministre i el PP, un currículum que res no tindrà a envejar als llibres de Formación del Espíritu Nacional de la postguerra, s’haurà complit l’objectiu del PP i de Wert d’espanyolitzar les colònies que fins avui havien mantingut trets propis diferenciats.
 
            Acab de veure la rialla del ministre en el moment que la consellera d’Educació del Principat abandonava la reunió disposada a no acatar un projecte de Llei que trepitja la pròpia Llei actual, portant-la al Tribunal Constitucional, i prometent aplicar la Llei d’educació catalana. Paral·lelament a això és ben necessari continuar el procés començat cap a la independència i no tenir en compte totes les persones que el volen paralitzar. El Principat ha independitzar-se del jou espanyol i després no ha d’oblidar el País Valencià ni les Illes Balears, ja que cada ferida que es faci al català, allà on sigui, és una ferida contra la llengua en general i això, el Principat no ho ha d’oblidar.