El PP esfondra el model de cohesió escolar

        
            És molt greu el que significa el títol i me’n sap molt més haver-ho de denunciar, però a poc a poc o amb molta rapidesa, es va ensorrant, a les Illes Balears, tot l’edifici que s’havia construït a l’escola després de la mort del dictador Franco. Dues o tres generacions de professorat s’han esforçat per crear un model d’escola que ha servit per educar persones que poguessin conèixer els seus drets i deures i que fossin capaces de crear un món més habitable, més just i sense discriminacions. Ha seguit al peu de la lletra les lleis d’educació que tenien aquest objectiu, com la LOGSE; les lleis vigents, com la Constitució espanyola, l’Estatut d’Autonomia i les lleis autonòmiques corresponents, com la de Normalització Lingüística.
 
Amb aquest comportament, l’escola inclusiva ha eliminat moltes de les diferències existents a la societat, i ha duit a terme una educació igualitària i no discriminatòria. El professorat, especialment a l’escola pública, no ha educat per a la competitivitat, perquè aprenguessin a pegar colzades uns als altres i poder guanyar, no ha preparat perquè l’alumnat pogués presentar-se a concursos a respondre preguntes, ni a Informes Pisa, on no triomfen els més educats i instruïts, sinó els que han estat preparats per a contestar preguntes per competir uns estats contra els altres, sense tenir en compte tots els factors que s’haurien de mesurar a l’hora de fer una cursa d’aquest tipus.
 
També s’ha intentat no haver d’educar segons les directrius més extremistes del PP dins el neoliberalisme, que significaria fer una educació per a preparar consumidors i consumidores. Es va poder eludir la primera Llei de qualitat del PP i ara, ja ens en volen encolomar la segona. En aquesta Llei continuen volent destruir les llengües diferents a l’espanyol i fan el mateix camí que ja coneixem des que és president del Govern José Ramón Bauzá. Odien la llengua catalana i la volen fer desaparèixer o la volen tornar enviar a la intimitat com va fer Franco, volia fer Aznar i volen fer ara els governants autonòmics i estatals del PP. Després d’escriure aquesta sèrie de generalitats necessàries, aniré per feina i explicaré el per què del títol.
 
Imaginau-vos que sou una mestra d’una escola de Marratxí, poble d’on ha estat batle José Ramón Bauzá, i que durant una hora no lectiva amb alumnat us envien a substituir una persona que no ha pogut venir a l’escola. La classe on heu d’anar és de 1r curs de primària, els alumnes tenen sis anys més o manco. Entrau a la classe i començau a parlar en català, ja que la classe que heu de fer és en aquesta llengua. Ràpidament detectau un alumne que actua com a líder de la classe, líder nat o líder creat per les circumstàncies. Aquesta persona es mou, aquesta persona no fa massa cas, aquesta persona no vos té en compte i quan li cridau l’atenció, vos desafia dient: “A mi me tiene que hablar en castellano, porque yo no entiendo ni hablo el mallorquín.”. Vosaltres continuau dient-li que la classe que heu de fer és en català i, per tant, així la fareu. Ell es queixa que no vos entén, però sembla que sí que ho fa, ja que pot continuar perfectament la conversa. Li explicau la importància de l’aprenentatge de la llengua, la importància de saber quantes més llengües millor, i parlant, parlant, vos arriba a dir que són els pares els que no volen que faci les classes en català. Per tant, deduïu, que deu ser un d’aquests alumnes els pares del qual varen demanar l’ensenyament en castellà. Notau que, fins i tot, la resta de l’alumnat l’està ajudant, li fa traduccions simultànies i s’organitza un bon guirigall dins la classe. La professora se n’adona del problema que crea una sola persona dins una classe, pel fet que els pares li hagin dit que no s’ha de deixar fer classes en català. És el mateix que els pares que malparlen dels mestres als seus fills i que aquests després no admeten l’autoritat dels seus educadors, ni les renyades, ni tan sols admeten que els separin d’un altre infant als qual estaven pegant. I si el mestre els agafa i estira per un braç, li diuen: “A mi no me toque! A mi no me pegue! Se lo diré a mi padre y se la cargará”.
 
Aquesta darrera conducta, provocada per pares que no tenen ni idea sobre què significa educar, no ha estat potenciada pel Govern, que més aviat s’ha posat a favor dels mestres que és el que li pertoca, però en el cas de la llengua catalana, les disposicions governamentals del PP, duen el camí de rompre la convivència de la comunitat educativa, en una paraula, esfondren la cohesió escolar. 
             
            Si vos heu pogut imaginar la situació, esperem que no l’hagueu de viure realment i que aquest sigui un cas desgraciat i aïllat, però que ha passat realment.