Això no vol dir que no hagin pogut sumar per governar ja que les eleccions s’han duit a terme, i l’electorat haurà decidit qualque cosa. Jo no som politòleg i molt menys no som cap endeví. L’únic que he pensat quan la campanya electoral estava a punt de concloure, que els partits esmentats al títol havien fet una gran campanya per estar situats a l’oposició i no per governar. I per què he arribat a aquesta conclusió? Segurament ha estat per mor de la meva poca formació en la matèria. He escoltat debats, he sentit alguns dirigents dels diferents partits per ràdio, els he vist i sentit per televisió i he llegit algunes notícies en els diaris i m’he fixat que aquests partits dedicaven la major part del temps a desqualificar els altres, és a dir, a afirmar que els altres eren inútils, que ho feien molt malament i que ells ho podrien fer millor. A part de mentir més que no parlaven.
Un exemple, el PP deia: si voleu assegurar les pensions, votau-nos a nosaltres. Mentida! Pot ser que Zapatero les congelàs per mor de la crisi, i després Rajoy les pujava aquells miserables cèntims, però no diuen que l’únic que les ha pujades és Pedro Sánchez en el poc temps que ha estat en el poder. Tampoc no diuen que varen votar en contra de pujar-les automàticament segons l’augment de vida. És a dir, no diuen que han romput el pacte de Toledo ni que han buidat la caixa que hi havia per pagar-les, i no han volgut pensar cap sistema per a assegurar-les. Llavors per què menteixen tant? Els tres ataquen el president del Govern dient que s’ha agenollat davant els dirigents catalans, i al mateix temps, diuen que qui està en el poder és Torra, Puigdemont i els proetarres. A qui volen o volien enganar? Creien que el seu electorat era tan immadur? Quan han fet mítings, en els debats i en les declaracions han dedicat més de la meitat del temps (més del 50%) a parlar de com ho havia fet de malament el poder, qui estava en el poder. I això pens que és propi de l’oposició. Criticar i marcar qui governa. Això és el que han fet i per això dic que han fet més una campanya per estar a l’oposició i no una campanya per demostrar que podrien governar. Han passat per damunt les propostes d’una manera que regira. També han fet propostes de govern horroroses i que poden fer molt de mal. Per exemple i continuant amb l’exemple de les pensions. A l’hora de parlar de la recaptació de doblers per a poder redistribuir-los, han dit que baixarien els imposts, quan el PSOE i Unidas podemos han dit que els pujarien. Els tres partits esmentats parlen de baixar els impostos i l’únic que fan és baixar-los als poderosos, als rics, als empresaris. I si això arriba a les classes mitjanes i baixes, la baixa dels imposts quasi ni es nota. Llavors es quedaran sense doblers per a les qüestions socials dels més necessitats, per tant, les pensions tornen a perillar. En canvi els qui governen o poden governar, parlen de pujar els imposts, però als poderosos, perquè volen tenir riquesa per poder redistribuir-la als més necessitats. Així que només han fet mèrits per estar a l’oposició. Si resulta que els electors els han premiat i els han fet governants, idò ens haurem d’aguantar i esperar que qui sigui que governi, mantengui les pensions, no baixi el sou mínim, cosa que va proposar fer Casado del PP, que proposava que el 2020 arribàs a 850 euros, quan Sánchez l’ha pujat a 900, encara que hi hagi persones que encara no els han vists.
Qualcú va contar en un debat, el d’Antena 3, quantes mentides havia dit cada un dels quatre candidats. Al de Vox, que segurament serà el que més èxit haurà tengut, no li va deixar esser la JEC (Junta Electoral Central) perquè havia tengut pocs vots a les eleccions anteriors. Resulta que el que n'havia dites menys era Iglesias, que n’havia dita una; en canvi Casado, el campió, n’havia dites 20. És a dir, havia mentit més que no havia parlat. Així que aquest partit i els seus adlàters dretans han jugat a la loteria per guanyar-se l’oposició. Què hauran dictaminat els i les votants? Si han guanyat, els primers que pagaran les conseqüències seran els seus votants.
