El PP, el lloguer i les cafeteries

El portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, ha dit una de tantes bajanades que tot sovint acostumen a dir els polítics. Considera que la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva d'aquest dimarts, dia 24 a Brussel·les, va tenir lloc a una sala “llogada” del Parlament i és com “si se celebrés en una cafeteria” Caram!, quina manera de menysprear els lloguers i marginar les cafeteries.

Aquest home, advocat i polític valencià, diputat a les Corts Valencianes, del Parlament Europeu, del Congreso de los “Imputados” Español, Senador per València, professor de Dret Constitucional (mare meva!, quantes feines poden tenir els polítics al llarg de la seva vida, quan la majoria de mortals només podem tenir-ne una, i molts actualment, cap) se suposa que amb tots aquest currículum i estudis que deu tenir, hauria d'anar amb més cura en obrir la boca per dir només carallotades.
Preguntaria al senador González Pons, si els mítings i altres actes del PP amb gran afluència de gent, els han celebrat enmig del carrer o a casa seva, ja que se suposa que han llogat infinitat de sales i auditoris sencers per adoctrinar als seus seguidors (cosa que no critico, doncs ho ha fet el PP i tots els altres partits).
Podem pensar que al PP fan servir locals i auditoris pels seus mítings sense pagar ni un euro? O paguen amb diners d'origen no gaire clar, i així consta que no han llogat res? Així doncs a què ve aquest estirabot? No té res d'estrany que la Generalitat hagi llogat una sala del Parlament Europeu, per explicar el procés català i poder denunciar la poca democràcia existent a Espanya.

L'altra bajanada que ha deixat anar el “gloriós” portaveu del PP, és de l'alçada d'un campanar: “aquesta conferència és com si se celebrés en una cafeteria” Encara que aquest no és el cas, doncs tothom veu que aquesta sala llogada no té res de bar ni cafeteria, preguntaria al portaveu, Esteban González, si mai no ha tancat un negoci o ha arribat a un acord important tot prenent un cafè en una cafeteria. Fer-ho és un insult o està prohibit?
En temps de la meva vida laboral treballant de viatjant, havia vist en dies de mercat (dijous) a les taules de la cafeteria de la Fonda Europa de Granollers, milers de pessetes (encara no compràvem i veníem amb euros) per tancar un negoci. Molts dels quals havien de ser importants, per la quantitat de bitllets que hi havia sobre les taules; i tot aquest mercadejar es feia en una cafeteria.
El mateix Josep Maria Espinàs explica, que molts dels seus llibres els havia escrit a les taules de diverses cafeteries barcelonines. I com he gaudit llegint-los! Aquest article, també l'estic escrivint tot prenent un cafè en una cafeteria de la Gran Via de Barcelona.

Si al Parlament Europeu existís una cafeteria amb la cabuda de la sala on se celebrat la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva, quin impediment haguera hagut per fer la xerrada en aquest lloc tot prenent alguna cosa? Asseguts a les cafeteries de tot el món, se suposa que s'han planejat negocis bruts i d'altres de més nets; s'hauran fet plans de futurs amors i s'hauran trencat uns altres; i s'hauran passat hores alegres amb amics i d'altres de tristes per apaivagar les penes.
Així doncs, senador González Pons, no ens vingui plorant i menyspreant “sales llogades i cafeteries”, que més o menys tothom ha fet servir per als seus projectes.
Quin lloc, una cafeteria, més bonic i alegre, tot prenent un cafè, una cervesa o una copa de cava per explicar la nostra anhelada llibertat i poder aconseguir una República Catalana Independent.

Jaume Meneses