Des que el Parlament de Catalunya ha votat contra la celebració de corrides de toros en el seu territori, no s’ha aturat la caverna mediàtica o no mediàtica de sembrar zitzània contra aquesta decisió. N’hi ha molts de satisfets, uns perquè estan obsessionats amb la protecció dels animals i els altres, perquè aquesta festa és un dels principals trets identitaris espanyols. Tant els que es volen diferenciar dels espanyols com els que volen defensar els animals estan ben contents amb aquesta decisió. Després hi ha una gran majoria a la qual no els agraden els toros, però que els és igual que n’hi hagi i que accepten l’opinió dels qui mereixen el seu respecte. Finalment queden els que els agraden les corrides de toros i els que en viuen i aquests estan molt ressentits i contrariats amb la decisió.
Tot això des del punt de vista de la gent que viu al Principat, però si observam el punt de vista espanyol les coses canvien i començant per Esperança Aguirre que diu que és un atac frontal contra la festa espanyola per excel•lència dels nacionalistes independentistes catalans, passant pels més tebis del PSOE, que diuen que no hi estan d’acord, però que no es tracta d’una guerra d’Espanya contra Catalunya, s’ha de dir que la majoria pensen com la presidenta de la Comunitat de Madrid.
Des de Catalunya alguns independentistes, que estan ben contents, es defensen dient que tota la pesta ve d’Espanya, perquè el 1991 quan a les Illes Canàries es va fer el mateix, ningú no va dir res, ningú no va dir que era un atac dels independentistes canaris, i ara, perquè són els catalans sonen tots els timbres d’alarma. De totes maneres, el que no diuen aquests independentistes és que a les Illes Canàries, primer va ser el poble que va deixar d’assistir a les corrides de toros, i quan ja feia molt de temps que no se celebrava aquesta festa, el Parlament va aprofitar per fer oficial la seva abolició. El que no fan molts defensors d’aquesta abolició és també procurar acabar amb els correbous, ja que la majoria d’arguments que s’han utilitzat per a eliminar el patiment dels toros és vàlid per a les corregudes de bous. Aquí torna a sorgir el problema d’haver de mantenir els vots de molta gent que queda satisfeta de veure patir els animals.
Davant tota aquesta situació surt el partit “superman”, el PP, Alicia Sánchez Camacho, al Principat, i Mariano Rajoy, a Espanya, que actuant a la manera de l’heroi dels còmics i de les pel•lícules, asseguren que ningú no s’ha de preocupar, ja que aniran al Parlament espanyol i faran aprovar una Llei que declari les corrides de toros com un Bé d’Interès Estatal o cosa semblant i que això anul•larà la decisió del Parlament català. I després de dir això es queden tan amples o com si haguessin fet un ou de dos vermells. Anant per aquest camí, segurament totes les decisions del Parlament català, es poden fer tornar enrere, anant a Madrid a votar el contrari. D’aquesta manera el PP ajudarà a obrir els ulls dels que encara no ho han fet i no se n’han adonat que aquests del PP se’n riuen dels catalans, inclosa la Camacho, ja que se’n riuen de la democràcia a la nostra nació i no deixen altre camí que la separació. Són ells que no ens volen, són ells que no ens permeten actuar d’una manera democràtica, ja que qualsevol partit podia posar en el seu programa electoral que si tenien majoria al Parlament, a les properes eleccions, que tornarien a posar en marxa les corrides de toros, i d’aquesta manera se sabria què vol el poble català, ja que si el poble no les vol, no poden els espanyols imposar-les als catalans. De totes maneres, s’ha d’agrair al PP que vagi fent tants d’independentistes.
