L’odi visceral que té el PP espanyol a la llengua catalana és comprensible si pensam que són els descendents de la dreta franquista, que no tan sols no deixaven que el català pogués subsistir a l’Administració o a l’escola, sinó que volien fer-lo desaparèixer de tots els àmbits. Sabien que fins i tot actuant contra els catalanoparlants en els llocs públics, aconseguirien fer-lo desaparèixer dels llocs privats, de la intimitat (l’únic lloc on el deixaria parlar el cap de la FAES, Aznar, que és això que va voler dir quan va afirmar que ell el parlava en la intimitat; realment el que deia, és que si el parlàs, el deixaria només per a la intimitat). Tota aquesta colla volen seguir esprement la llimona i endur-se’n cap a casa la riquesa que es produeix arreu dels PPCC, i com que saben que la llengua ens identifica com a nació, volen que desaparegui. La desaparició del català faria molt de mal a la nació i no que el TC dictamini que l’Estatut no és constitucional en aquest aspecte.
La llengua catalana està estesa per quatre estats i per cinc comunitats autònomes i una d’elles és Aragó, que abans formava confederació amb nosaltres. A la Franja parlen català, i, fins ara, els diferents governs no havien fet res. Ja vaig parlar del tema, en un article al qual li vaig canviar el títol inicial “Desactivada la llengua pròpia, desactivat el català”, pel que té ara Les absoltes pel català de la Franja de Ponent i allà explicava la situació precària en què el deixa la Proposta de Llei de Llengües pròpies dels socialistes d’Aragó, ja que ni serà cooficial a la Franja, ni serà obligatori a l’escola, serà optatiu. Per tant, se’l deixa en una situació totalment precària. Aquí surt el PP, i quan veu que el boxador trontolla per algun cop baix, el vol rematar sense pietat. Han sortit com a salvadors de la pàtria que estava en perill i han posat la seva maquinària a punt per atacar la llei socialista. Vos en faré cinc cèntims.
Han penjat una pàgina web a internet www.noalaimposiciondelcatalan.es que ha de ser l’avantguarda de la seva campanya; hi ha penjat un manifest, del qual vos n’extrauré unes quantes perles: “Detrás de esta iniciativa legislativa se encuentra la imposición de la lengua catalana y de la fabla aragonesa como lenguas propias de la Comunidad Autónoma y el desprecio al auténtico patrimonio cultural del conjunto de los aragoneses, que son sus modalidades lingüísticas.” Ara per deixar KO la llengua catalana, troben que cada poble li ha de posar el nom que li véngui de gust. L’estultícia és tan gran que aquest permís no l’han donat a “las veinte naciones” d’Amèrica Central i del Sud. “RECHAZAMOS la iniciativa parlamentaria del Partido Socialista de imponer la lengua catalana y la fabla aragonesa como lenguas propias de Aragón mediante una Ley de Cortes de Aragón.” Rebutgen fins i tot que aparegui qualsevol llei que les pugui protegir, i només autoritzen la imposició constitucional del castellà. “DEFENDEMOS el uso y la enseñanza de las hablas maternas, en las zonas de utilización predominante, con arreglo a los principios de voluntariedad, tolerancia y respeto de acuerdo con la realidad sociolingüística de Aragón.” Només es podran utilitzar en els llocs on sigui predominant, i res d’obligatorietat a l’escola, però això ho diu la llei. El que vol que diguin és que són parlars vulgars i “fablas” tendents a desaparèixer, i que si no han desaparegut és per culpa dels veïnats catalans, per això han d’aixecar murs entre els pobles contigus.
També van realitzant diferents enquestes, que si voleu hi podeu entrar a votar. La primera enquesta que vaig veure, demanava si es podia dir català o se les havia de denominar amb diferents noms, i guanyaven els que deien que li havien de dir català, i per això aquesta ja ha desaparegut. Dia 2 de desembre, quan escrivia aquest article, n’hi havia una que demanava si es voldrien pagar més imposts per desenvolupar la Llei de llengües. La pregunta és d’un cinisme estratosfèric. Clar i guanyaven els que no voldrien pagar més imposts. Es veu que no els havia agradat perdre en la pregunta anterior. També demanen adhesions, recullen signatures per tot Aragó, reparteixen adhesius i estan disposats a visitar els més de 300 municipis d’Aragó. S’hi juguen la vida. Sembla que els assessors de la FAES els han explicat que cada vegada que la llengua catalana reculi d’un dels llocs on encara es parla, és un camí començat que no té aturall. El que no saben és que aquí no hi tenen res a fer, perquè el català arribarà a ser l’única llengua oficial de Catalunya i des d’aquí es protegirà el català de la Franja, com es protegeix el d’El Carxe (Múrcia). Així que visitau la pàgina web d’aquesta gent, votau el que vulgueu i coneixeu-los una miqueta més.
