El president Correa anuncia a la roda de premsa electoral, la expulsió del representant el Banc Mundial. En unes eleccions històriques, per la seva massivitat i per la transparència, el 81.71 dels votants han aprovat la realització de l’Assemblea Constituent per refundar la República Equatoriana. La proposta del President Correa ha obtingut un recolzament espectacular. Les conseqüències geopolítiques arribaran a tota Centre Amèrica.
Què s’ha decidit a l’Equador?
La proposta de Correa es contundent: reformar l’estat de cap a peus. Reformar tota la legislació de propietat, especialment de la terra, reformar la organització de l’administració, i fundar de nou la República de l’Equador. Els ciutadans han decidit un canvi en profunditat, que obre la revisió de les estructures estatals creades en la època de la Independència, quan va ser derrotada la monarquia espanyola. S’han fet una vintena d’intents reformistes, alguns frustrats, la majoria amb l’objectiu de consolidar els poders dels terratinents. Aquesta ha es la primera vegada que es planteja des d’una força progressista i que a mes a mes esta en el poder.
Com s’ha fet?
La campanya per les eleccions ha estat sabotejada i atacada per tots els partits opositors, la partitocracia del Congrés. Els cabdills van fer allò que calgués per aturar la consulta, conscients de la derrota que enfortiria a Correa. El President ha estat molt curós, exhibint un control dels aparells de l’Estat. La campanya ha estat modèlica per la seva transparència, i una de les proves es que els monitors enviats des de Miami per l’administració de Bush (el germà) es van retirar, al·legant coaccions. El resultat plebiscitari de les eleccions es una sorpresa, fins i tot per la gent de Correa.
Quines conseqüències tindrà a nivell de Llatinoamèrica?
1. Reforçament de l’ala radical de la política reformista, especialment la via chavista.
2. Obertura de la discussió per reformar els estats.
3. Els governs de dretes de Llatinoamèrica augmenten el seu aïllament.
4. Tocar la forma de propietat de la Terra serà, inevitablement un atac als terratinents de les empreses de la fruita, les mateixes que han donat vida al concepte de REPUBLICA BANANERA. Especialment la United Fruit.
5. La mobilització popular ha donat partida de naixement a un nou paradigma social, basat en l’exercici de la política per fora dels partits tradicionals.
Una primera mesura reveladora: El president Correa, en la mateixa roda de premsa que es van anunciar els resultats electorals, va confirmar la expulsió del representant del Banc Mundial del territori equatorià i la cancel·lació del deute amb el FMI.
Molta gent de Catalunya te els ulls posats en el procés escocès, i no estan desencertats, però allò que ha passat a l’Equador es un pas històric. Els vents que bufen a favor de la Independència, a Montenegro i a Escòcia, al Carib estan prenent forma de tempesta tropical. Els Equatorians han posat la primera pedra de la seva autodeterminació nacional.Han decidit decidir.
A veure si aprenem i per començar, apreciat lector, quan et trobis pel carrer amb un immigrant equatorià, ja pots felicitar-lo, la seva nació esta donant lliçons de dignitat i valentia.
_____
Equador El referèndum per l’Assemblea Constituent: El ‘SI’ obté el 81,71% dels vots en la consulta popular
El Tribunal Suprem d’Equador (TSE) va informar avui que escrutat el 99,60 per cent de les taules, el ‘sí’ a la instal·lació d’una Assemblea Constituent a Equador obté el 81,71 per cent dels vots.
L’organisme va assenyalar que escrutades 36.537 de les 36.873 taules electorals, el resultat en favor de l’assemblea reuneix el 81,7 per cent dels sufragis (5.317.698) contra el 12,5 per cent (810. 274) del ‘NO’. Els vots en blanc van arribar a 0,78 per cent (51.009) i els nuls a 5,07 per cent (331.941), mentre que el absentisme va anar de 28,6 per cent, quan el tradicional és del 30 per cent. Prop de 9,2 milions d’equatorians van ser convocats a la consulta popular del diumenge. És la primera vegada que es registra tal quantitat de vots en una contesa electoral o plebiscitaria, va agregar el Tribunal.
Una enquesta a boca d’urna de la privada Cedatos-Gallup havia establert que la instal·lació de la Constituent per a redactar una nova Carta Política, que impulsa el mandatari socialista, va ser escollida per un 78,1 per cent dels votants, enfront de 11,5 per cent en contra. Si bé el nombre d’electors s’ha incrementat de manera progressiva, cap consulta que hagi estat sotmesa a les urnes havia arribat als 5,3 milions de sufragis a Equador. Correa va imposar una marca en la segona volta presidencial del 26 de novembre passat, al guanyar amb 3.517.635 vots (56,7 per cent) davant 2.689.418 (43,3 per cent) del multimilionari dretà Alvaro Noboa. El TSE té termini fins al pròxim cap de setmana per a proclamar els resultats oficials definitius per a després convocar a l’elecció de 130 assembleistes, consulta que es realitzarà abans de sis mesos, segons el president d’aquest organisme, Jorge Acosta. Correa impulsa la Constituent amb plens poders per a transformar el marc institucional de l’Estat i redactar la vintena Carta Magna equatoriana amb la finalitat d’inserir al país en el ‘socialisme del segle XXI’.
La nova Constitució haurà de ser aprovada per un referèndum ratificatori durant el segon semestre de 2008.
