El PNB sembla que al final pot donar suport als pressupostos antisocials i uniformitzadors del PP; ja veurem . El que queda clar és que un històric partit democristià, amb una fèrrea estructura interna i d’arrels carlines, sempre ha sabut jugar un paper ambigu entre un regionalisme pragmàtic i un nacionalisme reivindicatiu; tot i que, gairebé sempe, ha sabut retreure i extreure beneficis clars als castellans/espanyol en relació amb la victòria de la tercera guerra carlina a la Corona de Castella. Per contra, a Catalunya vàrem perdre dues guerres essencials al 1714 i la del 1936-1939. Aquestes dates històriques han marcat molt les dificultats de Catalunya per poder exigir justicia fiscal i respecte als nostres furs, drets i, sobretot, al gran tret diferencial de la llengua catalana.
Ara, a 2018 desprès de l’autoritarisme i la repressió del govern espanyol dels darrers temps –hereu d’aquell imperiaslisme i supremacisme castellanista- , malgrat tots els malgrats, la nostra única possibilitat de supervivència com a poble lliure i sobirà és l’Europa protestant :la CDU de Merkel, DIE LINKE,els escandinaus, els bàltics, Suïssa, Bèlgica (…) i tota la gent de bona voluntat d’arreu dels pobles d’Europa. Lògicament, ara de cap manera ens podem arronsar i rebaixar les nostres reivindicacions. Cal seguir bategant i lluitant cívicament, pacíficament i democràticament ; i alhora ens hem de preparar molt bé en cas que es pugui activar una possible mediació promoguda per Alemnaya i una UE postjunckqueriana.. Hem de tenir molt present que l’executiu Rajay i tota la superestructura supremacisma (nacionalista espanyola) amb la seva actitud negativa , obstruccionista i repressiva podria arribar malmetre les poques estructures polítiques de la UE . En aquests noments cal treballar de valent per poder recuperar el Diplocat i d’atres institucions clau . Si això no és possible per culpa de l’article 155 CE i l’autoritarisme dels partits unionistes i assimilacionistes caldrà trballar dur per articular una mena de diplomàcia privada catalana . Ara ens cal ànim, coratge, unitat i determinació política de la societat catalana. Ara és vital una gran repolitització global de la societat catalana de baix a dalt.