La pluja generalitzada avui a Catalunya ha estat un complement molt adequat al dia que es commemorava: el primer aniversari d'una declaració d'independència que, com era d'esperar, ja se sabia que era paper mullat des del primer segon després de la votació al Parlament. No hi ha hagut grans manifestacions (només els CDR han volgut continuar amb les seves mobilitzacions i Ciutadans un acte per aprofitar l'efemèride per fer campanya contra Pedro Sánchez), ni festes, ni celebracions, ni tan sols molta gent està d'humor per parlar-ne -contràriament a l'1 d'octubre. És clar, l'1-O hi havia quelcom a celebrar, avui no és el cas de moment -potser d'aquí uns anys veurem que era una llavor necessària que s'havia de sembrar, però encara no en som conscients.
Pel moment, un any després d'aquells fets, veiem desorientació i desunió independentista absoluta. En part, per la falta de lideratges, que es van sacrificar durant aquells dies, com estem veient ara. Així, aquest 27 d'octubre és l'avançament del dia de Tots Sants dels independentistes, a qui no se'ls pot enredar més amb simbolismes (com el de l'ANC exigint avui al Govern que publiqui al DOGC la DUI), i a qui se'ls ha de començar a parlar més clar. Sobretot, el Govern ha de començar a preparar-se ja pel proper embat, que tindrà lloc quan es vegi que el diàleg no va enlloc després de la sentència. Com? Contribuint amb un bon govern i sense tant victimisme per tal d'arrossegar més gent al moviment.
