De la mateixa manera que els altres reguladors bancaris europeus, el Banc d’Espanya va fer públiques divendres passat les dades de la prova d’estrès a què va sotmetre els bancs i caixes de l’Estat amb l’objectiu de demostrar la solvència del sistema financer espanyol. Els tests revelen que Unnim i la nova Caixa Catalunya (que inclou Caixa Tarragona i Caixa Manresa) no superarien una situació econòmica tant extrema com altament improbable.
Sembla ser que el Govern espanyol ha pressionat fortament els altres estats europeus per fer públiques les dades detallades de les proves d’estrès, en un intent més d’encerclar les caixes petites. És evident que, tal com va reconèixer el president del Banc d’Espanya, no té gaire sentit comparar els resultats de les diverses entitats perquè se les ha sotmès a pressions diferents, és a dir, els tests no eren homogenis, atès que no sempre analitzaven els mateixos aspectes ni amb el mateix nivell d’exigència per a cada una de les entitats.
Potser és un bon moment per recordar l’estratègia del Govern espanyol de desarticular el sistema de caixes català a través del FROB. La jugada de Madrid només es pot qualificar de mestra: amb els diners dels contribuents catalans provinents del dèficit fiscal, atorga préstecs a les caixes catalanes i, a més, ho fa a un interès desmesurat. Concretament del 7,75% a retornar en cinc anys. Si les entitats no poden tornar els préstecs, l’Estat espanyol s’apropiaria de les caixes catalanes i, per tant, també dels estalvis dels clients catalans (ho podeu llegir en l’article ‘El model de caixes’ que em va publicar El Punt ara fa 4 mesos).
S’ha de fer tot el que estigui a les nostres mans per garantir un sistema de caixes que generi llocs qualificats al territori català, i que faciliti l’accés al crèdit a les nostres empreses i als nostres emprenedors, gràcies a una presència capil•lar al territori, molt propera a les necessitats i singularitats dels seus negocis. Les caixes són un element clau per l’equilibri territorial.
