El pitjor enemic

                                           El pitjor enemic
El pitjor enemic de la democràcia, es no tenir llibertat de vot en els Parlaments i al Congres dels Diputats; les majories absolutes , sempre van en contra de la democràcia i de la llibertat a decidir, aixoplugades en el vot hipotecat; em costa molt de creure que fora de Catalunya , tothom estigui en contra de les decisions de la majoria dels catalans , i si el vot fos lliure i secret , de ben segur que els resultats de les votacions al Congres , al Senat i als Parlaments serien diferents i rigorosament democràtics.
La democràcia ben entesa i ben emprada, a de permetre canviar tot allò que el temps ja ha arraconat de la circulació , perquè el desenvolupament econòmic i social a obligat construir nous camins de subsistència i de supervivència entre  les diferents cultures, que arreu comparteixen país.
Hom es pregunta : a on era el PSC catalanista ;( que també n’hi ha; cinc son pocs i sancionats ) , en el moment de votar al Parlament de Catalunya a favor o en contra del dret a decidir; la decisió del Sr. Pere Navarro de votar en contra , es d’acord amb la majoria dels ciutadans afins al PSC que l’hi varen fer confiança en fer-lo President del PSC?; si no es així, Catalunya a de tenir molt clar a que juga el Sr Navarro ; Carma Xacon aspira a la presidència del PSOE , que l’hi ah de servir de trampolí per arribar a la Moncloa , quan el PP perdi la majoria absoluta , que de ben segur que serà aviat, i Navarro aspira a un Ministeri encara que no tingui cartera, i a mi em fa por perquè es podria repetir l’experiència del Sr, Borrell.
Als intel·ligents “rebels”del PSC , els han sancionat a pagar 300€ per indisciplina política , però no els han expulsat del partit; a mi m’agradaria saber que hi fan , en un lloc que nomes els volen perquè siguin fidels a les decisions que el PSOE imposa segons convingui a Rubalcaba i a Carma Xacon; no voldria pensar que tenen por d’anar a l’atur , si deixen la cadira del Parlament, que es la gallina dels ous d’or de molts politics que nomes serveixen per anar prémer el botonet del “si” o el “no”, segons el vent que bufi al carrer.
 Marius Viella                          La Bisbal d’Empordà  27-1-2013