Avui, dia 18 d’agost, hem estat convocats davant del Palau de la Generalitat per l’Assemblea d’Aturats de Barcelona per denunciar l’atemptat que encapçalen els consellers Cleries i Mena contra la Renda Bàsica d’Inserció o PIRMI.
El govern dels millors, el govern dels socialcristians, que durant els anys en què els republicans vam comandar les responsabilitats de les polítiques socials dels govern socialdemòcrates presidits per Maragall i Montilla van crucificar-nos perquè consideraven que no fèiem prou a favor de la protecció social, ara són tan miserables que, bo i aprofitant el mes de les vacances han plantejat una modificació del procedment de pagament del PIRMI o RMI.
Una actuació política que, més enllà del que significa en l’agudització de les condicions de vida del sector més fràgil de la societat, de les persones que viuen (malviuen) en el més enllà del llindar la pobresa, els estigmatitza en la mesura que contribueix –de la manera com ho han fet- a fer arrelar en l’imaginari de moltes persones la perversa equació que pobresa és igual a delinqüència i frau, si més no potencials. De fet, el que pretèn el govern és preparar el terreny per justificar la retallada i res millor que fer que arreli la idea que les pirmis són un cau per als fraudulents.
I això no té perdó. I és de miserables. En una societat en què tota mena de corruptes i especuladors són tractats com a persones respectables, i fins i tot són homenatjades per les institucions, on el frau de les grans empreses i les polítiques fiscals regressives campen arreu i esdevenen “normals”, en lloc d’actuar amb discreció i amb bisturí per tal de esbrinar els possibles casos fraudulents, s’entri a cops de destral és imperdonable.
El dia 10 d’agost encara hi havia 40.000 ciutadans que no havien cobrat el 420 euros, la qual cosa a aquestes persones –atenent a llurs condicions de vida- els ha suposat agreujar-los les ja molt dures condicions de vida (impagaments de lloguer i mancances d’altres serveis bàsics).
La setmana vinent els consellers hauran de comparèixer en el Parlament perquè ERC, IC i PSC els ho han demandat. Hauran d’explicar el perquè del contingut de l’article 62 de la nova llei de mesures fiscals i financeres que en retalla els beneficis i en dificulta l’accés,
Dependrà de la fermesa de l’oposició parlamentària i sobretot de la mobilització aconseguir fer-los-el retirar. No obstant, encara que ho aconseguim, que quedi clar: el mal ja està fet.
Misrables!
