Fa cosa d’una any, l’Ajuntament en Ple va aprovar per unanimitat una moció que declarava el Patí Català com a embarcació genuïna de Badalona i la seva inclusió al catàleg del patrimoni cultural de la ciutat. En aquella ocasió vaig fer una petita intervenció al Ple que vaig acabar dient:
I és que en el nostre mar hi viuen unes barquetes tan senzilles, que com que no tenen timó, tenen dues quilles i naveguen lleugeres com dofins i sallen altives com els emperadors que els fan d’ensenya. Són els nostres patins, que ens recorden cada dia qui som, què som i on d’on som.
Bo i navegant, se’ls sent bategar damunt de l’ona: “Són del mar i són del vent… i són de Badalona”.
Avui, per votació popular, el Patí Català ha estat escollit com a un dels set tresors de Badalona. És una bona notícia pels que estimem Badalona des del mar i el mar des de Badalona. Per celebrar-ho, adjunto una poesia que vaig escriure fa cosa d’uns deu anys. Desitjo que us agradi.
