El terme “museu” prové de la paraula grega museion (“el palau de les Muses”) i poc té a veure amb el sentit actual. Fundada per Alexandre poques dècades abans, Alexandria havia experimentat un extraordinari desenvolupament comercial i intel•lectual, fins a convertir-se en una de les ciutats més importants del Mediterrani, ja durant el regnat de Ptolomeu I (amic i camarada d’Alexandre, amb qui també havia compartit el mestratge d’Aristòtil i altres savis). I, precisament, fruit del seu interès per la ciència i la literatura, Ptolomeu I havia creat aquell Museu, com una institució cultural pública formada per una acadèmia de savis, una mena d’universitat on exerceixen la seva docència i una increïble biblioteca amb uns 70 000 volums. Sens dubte, la més gran que mai s’havia vist arreu del món. De fet, els primers reis de la dinastia ptolemaica inverteixen fabuloses quantitats de diners fins a convertir-la en una de les set meravelles del món antic. En concret, el Museu demana obres a tots els països coneguts i requisa els textos que arriben en els vaixells que atraquen al port de la ciutat. En general, els originals es guarden i cataloguen a la biblioteca; mentre que allò que es retorna són les còpies que se n’han fet. I, atès que el grec és la llengua de cultura inqüestionable, es procedeix a una tasca sistemàtica de traducció. Tant és així que, tradicionalment, són considerades les primeres traduccions de tots els temps. En aquest sentit, algunes fonts asseguren que els sacerdots de Jerusalem envien el seu llibre sagrat (és a dir, els cinc primers volums de l’Antic Testament), acompanyat de 72 savis per realitzar la traducció de l’hebreu al grec en tan sols 72 dies.
La construcció i manteniment d’aquesta institució va estar sempre a càrrec de la dinastia Ptolomeu, que va proporcionar als savis del món antic un indret on dedicar-se amb tranquil•litat material i plenitud espiritual a les seves recerques. Així, per exemple, els banquets afavorien l’intercanvi d’un ampli ventall d’experiències i punts de vista entre els representants de les diferents ciències. Mentre que la biblioteca permetia l’accés al coneixement acumulat per les grans cultures que havien existit fins aquell moment. La intel•ligència i la constància en l’esforç intel•lectual van fer la resta. I, en bona mesura, aquests són els fonaments de la nostra tradició i una de les millors receptes per al nostre futur. Que les muses ens hi ajudin!
Article escrit amb Anna Genover i Tena
