Les eleccions del 21-D van donar pas a un nou escenari coalicional. Ja ha culminat amb èxit el primer pas: la constitució del Parlament i el nomenament dels membres de la Mesa, i la primera negociació entre les forces independentistes ha assolit el seu objectiu: controlar la Mesa amb la majoria absoluta de sobiranistes que també hi ha a la cambra catalana.
Ara ja tenim a la vista l’elecció d’un president de la Generalitat i això vol dir que ja ha començat una negociació trepidant entre dues formacions polítiques que estan cridades a entendre’s: Junts per Catalunya i ERC. El context de vulneració de drets fonamentals i de menyspreu per les regles bàsiques de la democràcia també comporta pensar en com podrà ser investit Carles Puigdemont i en preveure una alternativa al previsible abús de poder del Govern espanyol, la Fiscalia, el Tribunal Suprem o el Tribunal Constitucional i la dificultat per fer efectiva la seva candidatura.
No obstant això, negociar l’elecció d’un president del Govern també implica arribar a un acord sobre el programa polític que s’haurà d’impulsar en aquesta legislatura post referèndum i post declaració d’independència, i sobre la distribució de conselleries en el futur govern bipartit. Això vol dir que novament s’activaran a Catalunya totes les dinàmiques coalicionals prèvies a la consolidació d’un pacte de govern, però que en aquesta ocasió tindran un escenari peculiar. Quins són aquests elements singulars?
1.- Hi ha possibles candidats a formar part d’aquest nou Govern que estan a la presó, altres exiliats a Bèlgica i altres imputats per delictes tan greus com inventats. Aquest fet no només pot comportar descartar determinats noms, sinó que també pot modificar el criteri de distribució de conselleries i, fins i tot, aplicar una nova fórmula d’estructura departamental que permeti incloure a aquells que l’autoritarisme espanyol vol arraconar.
2.- A diferència de la legislatura passada, quan una coalició electoral (Junts pel Sí) va guanyar les eleccions i va esdevenir coalició governamental, ara tindrem un pacte postelectoral entre dues formacions polítiques que s’han enfrontat a les eleccions, la qual cosa implica haver d’utilitzar una quota de distribució de conselleries en base al percentatge d’escons obtinguts per totes dues.
3.- L’aplicació d’aquest percentatge permet fer una distribució d’un 50% per cada força política, mentre que en l’anterior legislatura era aproximadament d’un 40% per ERC i un 60% per CDC/PDeCAT. El nombre total de departaments a distribuir, per tant, serà parell. A més, sembla evident que la presidència l’obtindrà un diputat de Junts per Catalunya i la vicepresidència, si es crea, serà d’ERC. D’altra banda, potser en aquesta ocasió, per refermar l’equilibri coalicional, serà més convenient nomenar un Conseller Primer, sense departament però amb més atribucions governamentals, enlloc d’un Vicepresident.
4.- En la legislatura anterior, el president Carles Puigdemont no va poder triar cap conseller a l’inici de la legislatura. Veurem quin serà ara el marge d’elecció de la persona que arribi a la presidència, tenint en compte que ERC voldrà decidir els seus conseller i que hi pot haver un soterrat i paradoxal torcebraç entre Junts per Catalunya i el PDeCAT.
5.- Totes dues formacions polítiques ja governaven en la passada legislatura i no només es coneixen entre elles, per bé o per mal, sinó que també coneixen l’Administració que hauran de comandar. Per tant, la negociació es farà amb més coneixement de causa, amb un major domini dels racons del poder i sabent la rellevància i la incidència d’aquests racons. Fins i tot alguns podran acabar o redreçar polítiques iniciades en la darrera legislatura.
6.- El coneixement mutu i l’haver governat junts també comportarà pactar d’entrada nous protocols de funcionament intern de la coalició. Qüestions fonamentals en qualsevol govern compartit com ara la coordinació interdepartamental, la relació entre el Govern i els grups parlamentaris, la comunicació o la gestió de crisis poden ser objecte de nous acords per evitar o redreçar errors del passat.
Aquestes són algunes de les qüestions que hauran de tenir en compte els equips negociadors de Junts per Catalunya i d’ERC. Sense cap dubte, els resultats d’aquesta negociació condicionaran l’esdevenir d’una nova legislatura clau pel futur de Catalunya.
Jordi Matas Dalmases @JMatasD
Catedràtic de Ciència Política de la UB
