Hi ha centenars de definicions, opinions i valoracions sobre què és el nacionalisme. De la mateixa manera que succeeix en parlar del concepte nació, n’hi ha de més o menys encertades, però la majoria elles, com és natural, són definicions normalment interessades en valorar positivament el propi nacionalisme i negativament l’aliè. Particularment, una de les definicions potser més encertades és la que entén el nacionalisme com un moviment social per part d’una àmplia col•lectivitat humana que comparteix una cultura o una sèrie d’interessos i experiències comunes, i aspira a la realització d’uns objectius concrets, des de l’obtenció d’algun dret considerat essencial, l’obtenció d’un estat propi o la superació d’alguna amenaça o perill en relació amb la seva integritat, prestigi o existència. Es tracta d’una definició àmplia i genèrica, que dóna cabuda des dels nacionalismes en regions minoritàries i sense estructures de poder fins als nacionalismes més poderosos i ben organitzats: els nacionalismes d’estat, és a dir, aquells exercits per una nació majoritària o única dins d’un estat.
El nacionalisme, tanmateix, utilitza diferents estratègies, s’adapta a les circumstàncies en les quals es troba, a més de tenir diferents objectius en funció d’on i en quina situació es desenvolupa. De forma genèrica, se’n poden distingir tres casos: una nació amb estat, una nació sense estat i fins i tot un estat sense nació, com en els casos de territoris colonials sense sentiment conjunt de pertinença o identitat nacional en el moment d’aconseguir la independència.
En el primer cas, quan una nació disposa d’un estat, és a dir, els límits de la nació coincideixen amb els de l’estat o bé aquesta nació és àmpliament majoritària dins de l’estat, el seu objectiu principal és preservar la unitat nacional o bé expandir l’àmbit de la nació dominant fins a fer-ho coincidir amb els límits de l’estat respectivament, emprant per a això els recursos coactius i persuasius de què l’estat disposa. En el segon cas, quan una nació no disposa d’estat, bé perquè és minoritari dins d’un estat o bé perquè es troba repartida en o entre diferents estats, l’objectiu principal del nacionalisme serà aconseguir la unitat, defensar la seva particularitat i, en la mesura possible, aconseguir majors quotes d’autogovern que l’ajudin a aconseguir els objectius anteriors.
Els diferents objectius, estratègies i recursos que pot perseguir el nacionalisme estan clarament representats en el cas de l’Estat espanyol. D’una banda, el nacionalisme espanyol és exercit des de les estructures de l’estat (l’educació, les institucions públiques i privades, els mitjans de comunicació, els rituals públics, etc.) com a vehicle de nacionalització sistemàtica amb l’objectiu -això sí, intencionadament dissimulat- d’enfortir i ampliar la consciència nacional espanyola dels ciutadans de l’estat.
Davant d’aquest nacionalisme espanyol es troben els anomenats nacionalismes perifèrics, és a dir, els nacionalismes exercits per nacions minoritàries dins de l’Estat espanyol i que geogràficament es troben a la perifèria de la Península Ibèrica. En cas de Catalunya, una nació sense estat, històricament ha existit un moviment de reivindicació i reafirmació de la identitat catalana (principalment cultural i lingüística) i que normalment ha estat acompanyat de la voluntat de defensar i augmentar el nivell d’autogovern de Catalunya. De fet, des de la caiguda del règim franquista i la restauració de la democràcia a l’Estat espanyol, el govern de Catalunya ha estat a les mans d’un partit nacionalista català durant 23 anys (Convergència i Unió), i des d’en fa 7, a les mans d’una coalició de tres partits, un dels quals, Esquerra Republicana de Catalunya -al qual represento al Parlament Europeu- té per objectiu principal aconseguir la independència de Catalunya.
Així és com, actualment, en el cas de Catalunya i l’Estat espanyol, és un exemple paradigmàtic de la contraposició entre dos tipus de nacionalismes antagònics en el marc d’un sistema democràtic i del conjunt de la Unió Europea.
Article publicat a la revista turca Kriter, Türkiye-ab iliskileri havber-yorum dergisi, l’octubre del 2009
