El moviment d’escacs que no se li pot escapar a Torra

El campionat del món d’escacs es decantava ahir en favor de Magnus Carlsen, que va derrotar a la final Fabiano Caruana. Li va ser fàcil? No, gens. Va haver de jugar quinze partides d’escacs, les dotze primeres de les quals van acabar en taules, i va haver d’estar amb la concentració al 100% en les 51 hores de joc que es van allargar durant tot el novembre. Va necessitar 773 moviments en total per tombar Caruana, i cap d’ells va ser fruit de la improvisació. Tots ells estaven pensats per recollir-ne els fruits uns quants moviments, o fins i tot partides, després. L’independentisme català, però, no té ni cap Carlsen ni cap Caruana a les seves files. A Madrid, tampoc hi ha cap Kàsparov o Kàrpov, però la partida la guanyarà qui pensi amb més antelació. I ara el govern encapçalat per Quim Torra i Pere Aragonès tenen un moviment d’aquells que a la llarga acaben posant contra l’espasa i la paret el contrincant. Aquest dijous la vaga de metges ha continuat per quart dia, mentre que els estudiants universitaris també s’aturaven per segon dia consecutiu. Els mestres i altres treballadors públics també s’han apuntat a una vaga i una jornada de protestes força potent. Tots ells, són gent que vol canviar les coses, no conservadora, amb ganes d’arriscar els seus sous per unes condicions i un país millor. Tots ells podrien ser susceptibles d’encaixar a l’ideari independentista. No farà res el Govern per apropar-los al seu projecte? Aragonès ha començat a negociar els pressupostos amb els comuns. Els comptes de 2019 són una bona oportunitat per ensenyar que l’objectiu independentista és millorar el dia a dia de la gent. Sabran veure aquest moviment escaquístic clau a temps?