Us reprodueixo l’article aparegut a El Temps el 4 de gener de 2011.
En les dues darreres dècades l’energia eòlica ha evolucionat a un ritme espectacular, fins al punt que un molí actual pot generar anualment 180 vegades més electricitat que el seu equivalent de vint anys enrere amb la meitat del cost per quilowatt/hora.
Europa és líder mundial en energia eòlica, amb una indústria centralitzada a la costa del mar del Nord, on els gegants empresarials d’Alemanya i de Dinamarca es beneficien dels immillorables recursos naturals i humans. D’una banda, els règims de vents alts i una gran extensió d’aigües poc profundes són idonis per a la instal•lació de parcs eòlics marins; i de l’altra, el teixit industrial d’una de les euroregions més rellevants d’Europa, les universitats locals i l’històric institut danès Risoe, expliquen la posició capdavantera del nord d’Europa en la generació d’energia provinent del vent.
Catalunya hauria d’apostar pel lideratge en el desenvolupament de l’energia eòlica terrestre i marina en el conjunt de l’Arc Mediterrani, bo i aprofitant els remarcables recursos naturals que tenim. Si bé és cert que les característiques del nostre fons marí –més profund que el del mar del Nord– suposen una dificultat afegida d’explotació, també ho és que disposem de solucions: els aerogeneradors flotants que permetran explotar aquest recurs en aigües de fins a 600 metres de profunditat i que, de fet, són els mateixos aerogeneradors que Siemens ja ha començat a instal•lar a la costa noruega. Fer realitat aquest lideratge requerirà enfortir el teixit empresarial i el capital humà, tot consolidant un nou pol industrial i de recerca en energia eòlica que pugui competir amb el nord d’Europa.
Un altre factor determinant és que cal que les decisions polítiques es prenguin amb proximitat al territori, de manera que sigui la Generalitat qui estudiï les potencialitats de l’energia eòlica (tant marina com terrestre) i en planifiqui la ubicació i el desplegament, en defineixi la compatibilitat amb les figures de protecció i amb els interessos públics de cada cas, en reguli els criteris d’autorització i en redacti la declaració d’impacte ambiental. Que sigui Catalunya qui prengui les decisions en matèria d’energia.
El desplegament d’una indústria eòlica potent representa una gran ocasió per enrobustir la nostra economia i per cohesionar millor el país i l’euroregió mediterrània, tot enfortint-ne la sostenibilitat energètica. Cal aprofitar l’oportunitat i no deixar que els països del nord d’Europa ens guanyin la partida.
