Us faig a mans un article publicat a Serra d’Or l’octubre del 2010
El 27 d’octubre de 1553, enmig dels sagnants conflictes religiosos de l’Europa del segle XVI, Miquel Servet mor cremat viu a la foguera –juntament amb la seva Christianismi Restitutio–, per haver negat la validesa del baptisme dels nens i per assegurar que el dogma de la Santíssima Trinitat és fals. I, en bona mesura, gràcies a l’obra De haerectis an sint persequendi de Castellio, aquest terrible episodi es converteix per sempre més en un símbol de l’amenaça del fanatisme religiós i del terrorisme d’estat contra la llibertat de consciència i d’expressió.
Quatre segles més tard, el 1936, Stefan Zweig publica Castellio contra Calví a Londres, on s’ha refugiat davant de la creixent nazificació d’Àustria. I el llibre comença amb una anotació que el mateix Castellio havia inclòs en la seva obra, en referència al seu desigual enfrontament amb el poderós Calví: “El mosquit contra l’elefant”.
Stefan Zweig retrata magníficament l’opressió de la societat ginebrina i el seu dictador religiós, tot reflexionant sobre quin podria haver estat el destí del món si la fèrria doctrina de Calví s’hagués imposat. Afortunadament, però, la Il•lustració va prevaldre sobre l’integrisme. Escrita davant l’auge del nazisme, l’obra és un al•legat a favor de la llibertat de consciència i de la tolerància. I, malgrat que Zweig s’acaba suïcidant a Brasil el 1942, incapaç de suportar l’horror de les notícies sobre els triomfs militars alemanys arreu d’Europa, les últimes frases del seu llibre ens omplen d’esperança: “És inútil que els governants creguin que han vençut l’esperit lliure per haver-li segellat els llavis, doncs amb cada home neix una nova consciència i sempre algú recordarà l’obligació espiritual de reprendre l’antiga lluita pels inalienables drets de l’humanisme i de la tolerància. Sempre hi haurà algun Castellio que s’alci contra qualsevol Calví, defensant la independència sobirana de l’opinió davant de tota violència exercida des del poder”.
