El Suprem ha obert oficialment judici oral contra els líders independentistes avui, després de tancar definitivament una instrucció infame, on la matusseria i la barroeria ha estat la tònica dominant –una pista de com pot anar el judici i la gestió de les proves i testimonis que s’acceptin. Els 18 processats que són a l’Estat espanyol s’enfrontaran al Suprem presumiblement a partir del proper gener o febrer.
Però molt abans arribarà el moment que marcarà tot el judici independentista: el Suprem ha donat cinc dies a la fiscalia, l’advocacia de l’Estat i a Vox perquè facin els escrits d’acusació. És a dir, la setmana vinent tindrem l’astronòmica xifra d’anys de presó que demanarà cada acusació per tots els líders sumats. Farà por, tindrà tres xifres segur (com a mínim!) i sobretot el que marqui l’advocacia de l’Estat i la fiscalia serà el que assenyalarà el grau d’injustícia i putrefacció judicial en el qual està Espanya.
Un dels grans dubtes serà si el ministeri públic rebaixa la pena de rebel·lió a quelcom més lleu, com demanaria el sentit comú havent vist les decisions d’altres països europeus. Amb la seva reputació pels terres, faci el que faci es podrà malinterpretar: si ho rebaixen, serà prova evident que el PSOE ha mogut fils perquè se li aprovin els pressupostos. I, si no, serà mostra de la talla antidemocràtica i repressiva d’un estat de la UE el segle XXI. Parlant del terreny internacional, avui Carles Puigdemont ha participat d’un fòrum internacional a Ginebra i s’ha reunit amb, entre altres, els presidents d’Armènia i Bangladesh, el primer ministre de Lesotho i excaps de govern de països com Montenegro o Ucraïna (Yúlia Timoshenko). El mediatisme mundial de l’octubre passat català sembla que està obrint portes a l’expresident, així que davant les veus de negativisme absolut sobre aquells dies, cal tenir això també en compte.
