El model lingüístic d’ensenyament en català avalat pel Tribunal Suprem espanyol

 
            Fa estona que un grup de persones interessades a destruir la pau social existent als Països Catalans lluiten per a aconseguir-ho. Una de les maneres és trobar-se reunides en grups o partits i que dins aquests grups hi hagi assessors jurídics per dur a terme la batalla a la Justícia. Aquest és el camp que han encetat diverses persones que duen anys posant recursos i més recursos per intentar canviar el model lingüístic impecable de la Generalitat de Catalunya. Han intentat destruir l’ensenyament en català, que mai no s’ha acabat d’assolir i que és l’única manera perquè es compleixin les lleis vigents, que dictaminen que en acabar l’ensenyament obligatori els alumnes han de dominar les quatre habilitats lingüístiques (entendre, parlar, llegir i escriure), és a dir, conèixer la llengua catalana i la llengua castellana d’una manera similar.
 
            Que és una aberració i una equivocació això que fan ho demostra el fet que hi haurà fills d’aquestes persones que hauran sortit del sistema educatiu, i no hauran pogut resoldre el problema que els seus pares varen crear. Alguns hauran estat traumatitzats per tractaments individualitzats que no els beneficien en res i que els fan persones estranyes i externes al lloc on viuen. Es tracta que des de l’any 2006, crec, es van posant denúncies al TSJC, demanant que a l’escola es faci ensenyament en català i castellà, és a dir, que com que les llengües han de poder ser vehiculars, que es compleixi amb aquesta norma. Però com que la Conselleria d’Educació sap que el model que segueixen és el que facilita l’èxit escolar desitjat de coneixement d’ambdues llengües, no modifica el model lingüístic ni el sistema educatiu.
 
            S’ha de dir que el TSJC sempre ha dit que els alumnes en qüestió, els fills dels demandants, tenien dret a rebre l’ensenyament en les dues llengües i així ha resolt les sentències. La Generalitat sempre ha contestat que el model lingüístic aplicat era el correcte per complir la Llei (model d’immersió allà on l’alumnat ho precisava o model generalitzat d’ensenyament en català, que no s’ha acabat de complir mai). Fins que aquests pares han portat el recurs al Tribunal Suprem, i han cregut haver tocat amb un dit al cel, quan el Tribunal Constitucional va afirmar això que les dues llengües (català i espanyol) havien de poder ser vehiculars del sistema educatiu català. El Tribunal Suprem ha tornat a fallar que els alumnes tenien dret a rebre ensenyament en català i en castellà, que, a més, els pares havien de rebre les comunicacions, també en castellà i que això no afectava el model del sistema educatiu global.
 
            De fet, la Conselleria d’Educació ha ordenat a les escoles corresponents, on assistien a classe els fills d’aquestes persones, que els fessin tractament individualitzat en castellà, cosa que s’ha fet. Però, no contents amb la situació, han continuat amb els recursos, perquè l’objectiu d’aquests pares era tombar el sistema, no resoldre cap problema personal, que realment no podien tenir els fills.
 
            Ara, la secció quarta del Tribunal Suprem, presidida per Ricardo Enríquez Sancho i amb els següents magistrats: Segundo Menéndez Pérez, Enrique Lecumberri Martí, Celsa Pico Lorenzo i Santiago Martínez-Vares García ha dictat la sentència (que copiï textualment) següent el 19 de febrer de 2013:
 
                                           “FALLAMOS
 
            No ha lugar al recurso de casación nº 1.615/2012 interpuesto por la representación procesal de D. Feliciano Sánchez López contra el Auto de 8 de marzo de 2012 de la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia en la Comunidad Autónoma de Cataluña que decidió la estimación parcial del recurso de reposición interpuesto por la Generalidad de Cataluña, frente al anterior Auto de su Sección Quinta de veintiocho de julio de dos mil once y dispuso que “debía mantenerse el AUTO recurrido en cuanto se refiere a la obligación que tiene la Administración demandada de adoptar las medidas que menciona dicho AUTO en relación a la enseñanza que se imparte a los hijos del recurrente, reconociéndose en tal sentido su situación jurídica individualizada, y ello por no aparecer acreditado que esa Administración haya ejecutado debidamente el FALLO de la sentencia del Tribunal Supremo. Por el contrario, procede dejar sin efecto el AUTO en cuanto se refiere al entero sistema de enseñanza en Cataluña”, que confirmamos, por ser conforme con el Ordenamiento Jurídico. Y todo ello con expresa condena en costas al recurrente en los términos establecidos en el fundamento de Derecho séptimo de esta sentencia.
     
            Así por esta nuestra sentencia que se insertará en la Colección Legislativa, lo pronunciamos, mandamos y firmamos”
 
            El fonament de Dret setè diu que pagaran les costes fins a 4.000 euros. Queda clarificada completament la sentència i que la LOMQE d’en Wert, una vegada més és il·legal o fora de Llei. I si ell no ho veu així, és que haurà de tornar entrar en el sistema educatiu i aprendre a llegir.