El 3 de novembre va començar a Racó Català un fòrum amb el títol “López Tena i el seu model de país: A la Catalunya independent es torturarà en català'”. Aquesta infàmia vil, començada per la usuària Isona reprenent un post de Jordi Martí Font, secretari general de CGT del Camp de Tarragona, és una més de les calúmnies que darrerament em llença la Jihad Hispànica però, venint de compatriotes, mereix resposta.
Sé què és la tortura. Comencí lluitant contra Franco als 14 anys, el 1972, distribuint propaganda, organitzant assemblees, vagues i manifestacions, fent lluita de carrer contra la policia, tot en la clandestinitat, on la pròpia integritat, i la dels altres, penjava del fil d’una detenció i confessió arrencada sota tortura. Tinguí sort, ningú em delatà, però no en tingué la companya que fou violada i torturada fins perdre la raó i suïcidar-se als 17 anys. Si sóc ací és perquè ella no parlà. Sé què és lluitar sota i contra el feixisme, a diferència d’Isona i Jordi Martí Font, que per edat se’n lliuraren.
Aquesta, però, no és la qüestió, sinó la pretensió catalaneta primmirada de no voler la independència si no va lligada a la concreta posició política favorita de l’independentista exquisit, que vol l’Estat català només si és “inclusiu, social, socialista i no autoritari”, en el cas de Jordi Martí Font, que afirma: “jo no vull un estat català del Principat que deixi de banda la resta de la nació, la resta dels Països Catalans, que exerceixi una política econòmica ultraliberal i que estigui al servei dels de sempre, amb exèrcit i amb una policia que ‘torturi en català’. Gairebé tot això ja ho tinc ara…”.
Efectivament, tot això ja ho té ara en espanyol i a Espanya, on els jutges espanyols, aplicant lleis espanyoles a policies espanyols, no eradiquen la tortura, bé perquè no fan res, bé perquè les seves condemnes són sistemàticament indultades pels governs espanyols del PP i del PSOE, que desqualifiquen i amaguen els informes tant d’Amnistia Internacional com del Relator de Nacions Unides sobre la tortura a Espanya, i no apliquen les recomanacions del Consell d’Europa. La minoria nacional catalana això no ho pot canviar, i la majoria nacional espanyola no en vol. En un Estat català, però, depèn de nosaltres fer-ho, amb els nostres jutges i les nostres lleis. Si som independents i volem, podem; si som dependents, ni volent podem.
Espanya sempre ens ha guanyat perquè ells són capaços de dir, com el feixista Calvo Sotelo, “antes roja que rota”. Només guanyarem la llibertat si som nosaltres capaços de dir “abans … que sotmesa”, i cadascú que ompli els punts suspensius amb allò que menys li plagui: monàrquica, socialista, capitalista, liberal, autoritària, corrupta, principatina, amb o sense exèrcit, amb o sense tortura. Qui proclama que Catalunya, per ser independent, ha de ser simultàniament o prèvia una altra cosa, és que no vol la independència, vol l’altra cosa.
No és la posició del Cercle d’Estudis Sobiranistes. Volem la independència, i punt. La guanyarem justament per això, perquè no la subordinem a res, no en posem de condicions al nostre Estat per existir. Ni els espanyols, ni cap altra nació independent del món, no en posen perquè existeixi el seu Estat, i per això el tenen, perquè se’l mereixen.
Un únic objectiu, un únic model de nació: independent. A proa s’hi cap.
P.S.: Reconec que l’exemple de la tortura és molt fort, gràcies per l’esforç d’entendre’l. Sou fantàstics: Def, Supercat, Spartac, Stoichkov, Barrufetcantaire, Subversiu, Força i honor, Rigorós, Miquel Badia, hipocresia, Pep2n, Països Catalans Lliures, alsa manela!, zako, Yoda, jo-català, tumateix, Laietania, SOVIETCAT, EmulatorQ, Jordi.1, Yoda, RobRoy, Centuria, MeLiNNet, Sants, Marc Espasa, xaroussek, Bismut, Xes, Jaumot, Pages, diner d’engruna, torraina-infernal. Contra vosaltres, Espanya és un tigre de paper.
Article publicat a Racó Català el 7 de novembre de 2007.
L’article va comptar amb una contra-rèplica de Martí Font, publicada a Racó Català l’11 de novembre de 2007.
