Quantes frases i paraules malsonants, impròpies i grolleres hauran ferit i tancat les orelles del nostre estimat, Carles Capdevila, periodista humà, sincer i compromès com ningú. Un home íntegre, com el Carles, que ha sigut capaç i prou lúcid, malgrat la seva malaltia terminal, deixar-nos a tots nosaltres un últim consell i missatge, en forma de testament engrescador, positiu i potser (sense haver-hi diners ni interessos pel mig) un dels més bonics escrits mai: “DIGUEM-NOS COSES BONIQUES”
Per això devia patir molt davant els insults -i més aquests últims anys- dirigits a tots nosaltres en els mitjans de comunicació i les xarxes socials. El Carles, en el seu parlament acomiadant-se dels seus companys de feina, com a director del diari ARA, els deia que havia patit molt i no s'ho havia passat gens bé, quan pel seu càrrec de director, havia d'entrevistar-se amb alguns polítics, economistes o gent influent. En aquest últim article (que he llegit més de deu vegades i no em cansaré de llegir-lo tot sovint) parla de “viure amb humor”, de “tenir moral” i de “tenir valors”.
Evidentment, deixant a banda el sofriment de la seva malaltia, en Carles haurà patit molt., en veure el poc humor que tenen molts polítics, ja que molts passen per la política fent la traveta i la vida impossible als seus contrincants d'altres partits (i a vegades als mateixos del seu partit) i no tenen temps de “viure amb humor”, ans el contrari fan servir una mala jeia que esparvera. També haurà sentit moments colpidors, ell que parla de “tenir moral”, en publicar al seu diari notícies gens concordants amb aquesta moral que predicava, sinó notícies de corrupció on molts polítics s'han venut l'honra i la dignitat. Patiment doble, ja que afirma en el seu bonic i clarivident article, que tenir moral vol dir tenir valors. Ni moral ni valors.
Quines precioses paraules: “De la mateixa manera que si ens agradem al mirall aquell dia, sortirem amb més ànims al carrer, és bo treballar un altre mirall, l'interior, i no demanar-li qui és més bonic, sinó dir-nos coses boniques” D'altra manera funcionaria la nostra societat i el món sencer si apliqués aquestes sàvies paraules del Carles, on veiem el contrari: tothom va a la seva per a tenir el màxim poder possible, proclamar-se el més llest i bonic i aixafar als altres insultant, menyspreant i sense dir-se cap cosa bonica.
Gràcies Carles allà on siguis, per les teves paraules i consells. Trobarem a faltar el teu somriure i bon humor.
JAUME MENESES
