El Matarranya és una comarca de parla catalana de la denominada Franja de Ponent. Aquestes són unes terres que potser perquè les tenim tant a prop a vegades ens oblidem d’elles.
S’ha de dir que el Matarranya és una comarca nova. Agafa el nom del riu més cabalós que la creua per complet, des del seu naixement, als ports de Tortosa-Beseit, fins que desaigua a l’Ebre a la vila de Faió. Aquest nom fou aplicat a partir dels anys seixanta pels geògrafs catalans per designar les terres de parla catalana i d’administració aragonesa situades més enllà de l’Ebre. El nom no era oficial, però no fa gaires anys l’Aragó va estructurà el seu territori en comarques i va crear la comarca del Matarranya amb 18 municipis. Va deixar fora els municipis catalanoparlants de la subcomarca del Mesquí, i els quatre municipis del Baix Matarranya, Faió, Favara, Maella i Nonasp, situats dintre de la província de Saragossa. La capitalitat administrativa és Vall-de-roures, però la vila de Calaceit va ser declarada com capital històricocultural.
Aquestes terres sempre han despertat un gran atractiu per als escriptors, pintors i artistes en general. A la veïna Horta de Sant Joan, durant les primeres dècades del segle passat, el pintor Pau Picasso hi va passar un cert temps i el seus paisatges van inspirar algunes de les seves pintures. Per aquestes dates, a la vila de Calaceit, els prohoms de la Mancomunitat i de l’Institut d’Estudis Catalans, com Puig i Cadafalch, Josep Pijoan i Pere Bosch i Gimpera també s’hi van aposentar per tal de dur a terme una sèrie d’excavacions arqueològiques. En aquesta mateixa població, a partir de 1970, hi van arribar un bon nombre d’escriptors i pintors de gran renom, com el xilè José Donoso, el poeta Ángel Crespo, els pintors Albert Ràfols Casamada i la seva muller Maria Girona, l’escriptor i mecenes cultural Didier Coste, etc.
La tradició cultural segueix endavant a la comarca del Matarranya i és estrany que en alguns dels seus pobles cada cap de setmana no hi hagi un acte cultural interessant. L’Associació Cultural del Matarranya i la Institució Cultural de la Franja de Ponent, les dues amb seu a Calaceit, són principalment les responsables de tirar endavant aquests actes culturals. Aquesta darrera, cada any, organitza en un dels pobles de la Franja la Nit de la Franja de Ponent amb un gran sopar literari, lliurament de premis i un festival de poesia amb poetes vinguts d’arreu dels Països Catalans.
També, des de fa uns anys, el Consell Comarcal organitza les Jornades Culturals i Literàries i celebra actes pels diferents pobles de la comarca. En les darreres, el que subscriu aquestes ratlles va ser l’encarregat de moderar tres taules rodones. En la primera, amb el títol La llengua com a identitat cultural, hi van participar Josep Maria Becana, fill de Fraga i diputat a les Corts de Madrid; Josep Anton Chauvell, alcalde de la vila del Campell; Carme Alcover, de Massalió i tècnica del govern d’Aragó; i Antoni Mir, un mallorquí que dirigia la Casa de les Llengües a Barcelona de la Generalitat de Catalunya. En l’acte celebrat a la vila de Fórnols, tots els components de la taula van reivindicar l’oficialitat del català, i que aquest sigui aviat un fet a totes les comarques de la Franja, en el marc d’una llei de llengües, moltes vegades promesa pel Govern d’Aragó.
En les dues taules rodones sobre el tractament de la comarca del Matarranya per la premsa escrita d’Aragó i Catalunya, s’hi van aplegar periodistes de gran renom, com Vicent Sanchis, director del diari Avui; Esther Esteban, redactora en cap de la Comarca d’Alcanyís; José Antonio Sorolla, de El Periódico de Catalunya; Joan Roy, director del Grup Dossier; Lluís Rajadell, de l’Heraldo de Aragón; Pere Bonnín, d’Última Hora de Mallorca; Concha Montserrat, redactora de El País, i Maribel Sancho, del Diario de Teruel.
En una de les taules rodones la periodista Concha Montserrat, filla de la comarca, va alertar de la comparació que últimament s’està fent en alguns mitjans de comunicació entre la comarca del Matarranya i la Toscana italiana. Va dir que una amb l’altra no tenen res a veure i que, és més, l’arribada de certs personatges a la comarca, principalment d’Aragó i del País Valencià, en què es dediquen a comprar cases i a realitzar diverses infraestructures turístiques, més que un avanç pot comportar una especulació urbanística i també una degradació de la comarca.
Els personatges que s’instal·len darrerament a la comarca ja no són escriptors i artistes, sinó polítics o homes de les finances. Entre d’altres es van citar els noms de Juan Antonio Benlloch, alcalde de Saragossa, José Ángel Biel, president del Partit Aragonesista, i Manuel Pizarro, president d’Endesa.
La gent comença a sospitar que la seva arribada ja no respon a interessos tant “lírics” com els dels escriptors i pintors, sinó a interessos més bé de negocis.
De cara a les eleccions municipals, com a bona notícia, per primera vegada a Calaceit es podrà votar una candidatura catalanista i d’esquerres; l’Entesa per Calaceit. Els components de la candidatura són tots de la població.
