Doncs sí, és la notícia i la compareixença del dia. De fet, és una de les compareixences més importants dels testimonis que passaran pel Judici del Procés, el ‘Judici del Segle’. Josep Lluís Trapero, el Major dels Mossos d’Esquadra, ha estat des de les 11h del matí fins les gairebé 19h de la tarda i ha deixat titulars transcendentals que han fulminat l’acusació de rebel·lió. El més important, que havia preparat un dispositiu amb els Mossos d’Esquadra per detenir el president de la Generalitat i el seu Govern, si era necessari després de la DUI, en vistes de com s’estava encarant la situació.
Trapero ha relatat que va mantenir dues reunions amb el govern català els dies previs a la DUI, la segona amb l’amenaça judicial a la mà, després d’haver rebut l’advertiment. Va avisar als dirigents catalans Puigdemont i Forn (a qui ha dit que havia declaracions bastant imprudents) que els Mossos no compartien el projecte independentista, i que seguirien el mandat judicial i la Constitució Espanyola. Això no ha agradat als independentistes més hiperventilats, però aquestes declaracions han desvinculat la policia catalana del govern, i ha deixat clar que el cos armat català no estava per organitzar cap rebel·lió.
Amb una economia intervinguda, i els Mossos en contra, què podia sortir malament d’intentar fer efectiva la independència un cop ‘proclamada’ el 27 d’octubre? Trapero ha dit que la resposta de Puigdemont va ser “vosaltres feu el que hàgiu de fer”. El que no ha explicat Trapero és que potser també va advertir al president català que tenia un dispositiu preparat per detenir-lo i potser això va influir també en la seva marxa a Brussel·les. O potser ja ho tenia decidit de feia dies com s’ha sostingut fins ara des de l’opinió pública.
Sigui com sigui, la rebel·lió, com dèiem, ja hauria de quedar automàticament descartada. Al Major dels Mossos li han preguntat fins l’últim detall dels dispositius policials i Trapero se n’ha sortit brillantment. Ha desmentit a la secretària judicial i ha explicat que tenia la sortida per la porta principal totalment assegurada. Però amb qui ha estat absolutament magne en la seva declaració ha estat amb VOX, que li ha fet un interrogatori llarguíssim. Trapero s’ha despatxat a gust i ha demostrat un coneixement molt superior al de l’acusació popular. Avui hem vist una imatge lamentable que és l’extrema dreta acusant la policia. Un desastre.
En definitiva, Trapero, que no és independentista com sempre s’ha dit, feia la seva feina i amb aquesta declaració ha posat les coses al seu lloc: ha aconseguit donar un cop de mà als presos i ha mantingut el cos com a ens totalment independent del govern, cosa amb la qual s’ha cobert les espatlles, i ara l’acusació i Marchena tindran molta feina per demostrar el contrari. Trapero ni és un heroi ni és un traïdor, i això és important tenir-ho en compte, perquè tenim molta tendència al messianisme, i molts polítics se n’aprofiten.
La jornada, a banda del gran titular, ha donat per molt, perquè, com saben, estem en plena cursa electoral. El punt més calent d’aquesta jornada, ha estat la seu d’Esquerra Republicana, i la dels Comuns. ERC ha aprovat via Consell Nacional la coalició amb els Comuns Sobiranistes i donar-los el 4 i el 10 a les llistes. Amb això ha clos la candidatura a Congrés i Senat, que lideraran Junqueras i Romeva. La maniobra ha esclatat, com ja fa dies que s’espera, a la seu dels comuns oficialistes (els d’Ada Colau). El Grup Parlamentari dels Comuns ha suspès ha Joan Josep Nuet, i ha advertit a ERC que “no negociï amb trànsfugues”. Evidentment, ERC farà el que li doni la gana, com a partit sobirà que és, a l’igual que la resta.
La punyalada és forta, però segurament necessària. Altra cosa és si a l’independentisme li surt bé la jugada, però se suposa que l’argument gastat “d’ampliar la base” s’ha d’anar concretant en alguna cosa. Nuet ha deixat també de ser coordinador general d’EUiA, així que l’aposta pel projecte amb ERC i els Sobiranistes d’Alamany és total. Sembla que ho hagi deixat tot per aquest propòsit. Ara faltarà veure què acaba fent Elisenda Alamany, que sona com a 2 d’Ernest Maragall a Barcelona.
Després de tot, Nuet ha estat l’únic Comú que, junt amb Fachín i Domènech marxant, ha fet quelcom per desprendre’s de la xacra del règim del 78 que té contaminat el món Comú. Deixant de banda el deute amb els bancs, és clar. No podem dir en cap cas el mateix d’Ada Colau que ja ha rebut el requeriment per treure els llaços grocs de la façana de l’ajuntament que president. No cal fer un casos belli amb el tema com s’està fent des de l’independentisme, però mentre Torra ha oposat resistència, Colau, com esperàvem, ha cedit a la primera de canvi als designis d’Espanya. Però això sí, ara és la més sobiranista de totes perquè venen les eleccions, i se li trenca el cor veient a Jordi Cuixart a la presó. És clar.
Finalment, la CUP. Com saben, la decisió col·lectiva (empesa per Endavant-OSAN principalment), ha estat no presentar-se a les espanyoles. Però Poble Lliure, l’altra facció important de l’organització, ha sortit per la tangent i ha dit que es presentarà. I al dia següent d’anunciar-ho, Albano Dante Fachín ha dit que anirà amb ells, i ara estan pendents de si Pirates de Catalunya s’hi suma. Això ha caigut molt malament a la resta de la CUP, com és normal, que havia pres la decisió col·lectiva. El conflicte, però, va molt més enllà que això. Totes dues faccions fa molts anys que estan enfrontades, perquè tenen una visió bastant diferent de la política la unitat popular que prediquen, es veu afectada.
Tot això és el preludi de la manifestació que hi ha d’haver dissabte a Madrid.
