Lamentable, per hipòcritament sibil·lí, l’article Els punts dèbils de Reagrupament del senyor Vicent Sanchis publicat a l’Avui de dissabte. Tanmateix, és de justícia agrair-li que, trencant l’escandalós silenci mediàtic, parli de Reagrupament, ni que sigui malament. Dit això, a manca d’arguments sòlids hi ha moltes maneres de desacreditar gratuïtament. Una d’elles, potser la més intel·ligent però sens dubte efectiva, és l’emprada per Sanchis. Consisteix a entabanar el personal deixant-ne anar una de freda i una altra de calenta per tal de projectar la falsa impressió d’imparcialitat, d’equanimitat a fi de guanyar-se la credibilitat del lector incaut amb aquesta aparença de seny i d’anàlisi fred, desinteressat. El resultat, però, és al capdavall l’enverinament de l’objecte de la crítica, en aquest cas Reagrupament. El títol -tot i que és veritat que també el dedica a tots els partits catalans amb representació en el seguit d’articles que està publicant- i el destacat de l’article són el més indissimulat de la peça; ras i curt, el resum de l’objectiu que persegueix l’articulista convergent. “Carretero no ha estat capaç d’esdevenir líder”, diu el destacat. Engrescador, ja ho crec. Sobretot perquè per començar ignora que Carretero no ha estat escollit a dit i que omple a vessar les sales allà on va, permetent el torn obert de preguntes, cosa que no poden dir d’altres. Però en fi, analitzem amb més arguments, i a fons, els despropòsits de l’article en qüestió.
M’agradaria saber exactament de qui no ha esdevingut líder Carretero, perquè suposo que, per als sociates, Mas tampoc no ha esdevingut el seu líder, de la mateixa manera que Montilla no ho és per als convergents, tot i que en aquest cas curiosament sí que ha estat així amb Esquerra, aquest fenomen únic al món en què un partit que es fa dir independentista té per líder un unionista recalcitrant que, a més, pertany a un altre partit. Però en fi, això ara no ve a tomb. Com a qualsevol partit del món, Carretero esdevindrà líder de la gent que li doni suport, i punt final. I si parlo en futur és per no fer-ho en passat com hàbilment ho fa Sanchis fent trampa, parlant com si Carretero ja hagués tingut temps més que suficient per haver esdevingut líder i se li hagués passat l’arròs. Ridícul, certament, sobretot perquè per començar Reagrupament ara mateix encara ni s’ha constituït com a partit polític. I si Sanchis es refereix al suposat fracàs de Carretero com a líder de l’independentisme, em pregunto per què li exigeix aquest paper a ell, sent un humil candidat nouvingut, i no a Esquerra, un partit constituït i amb anys al govern tocant la flauta i parant la mà. O per què no li exigeix a la seva estimada CiU? Que potser CiU i Esquerra són líders de l’independentisme i de res, més enllà de ser una mera maquinària de poder? I això per no parlar que resulta absurd no entendre que la gent, si més no aquí, vota els partits i no els seus líders. Algú es creu que els sociates van votar el PSOE català perquè hi havia Montilla de líder? Ai quin riure. I fins i tot algú es pot creure que l’any que ve el votant de CiU votarà aquest partit gràcies al lideratge de Mas? Però espera’t, que encara no he acabat i hauré d’agafar el mocador: de debò no és insultant comparar el potencial de lideratge i la categoria política i humana de Carretero amb Montilla, Mas o Puigcercós? Ai senyor. Sanchis, fes-t’ho mirar.
Però prosseguim. A l’article, Sanchis també diu que els internautes estem sent pesats defensant Reagrupament. El que no ens diu és que el pesat és sempre qui pessiga, no aquell qui amb tota lògica s’exclama mentre és pessigat; el que no diu és que els únics pesats són els mitjans, amb la seva insistència a fer el buit a Reagrupament, i no pas els defensors de Reagrupament, que, en conseqüència, hem de compensar la pesadesa de tercers fent sentir com podem la nostra veu. De manera que no sigui tan pesat, senyor Sanchis, insistint a fer-nos callar, perquè no callarem fins que persones com vostè es cansin de trepanar-nos amb el descrèdit o amb el silenci. Pesats!
L’exdirector de l’Avui també parla d’inconsistència ideològica de Carretero i de “cap poc clar i decidit” per ser un líder, mentre que curiosament, en una flor que no fa estiu, reconeix que Carretero és un home coherent. Dic jo, doncs, que quan parla d’inconsistència l’articulista es deu referir a si mateix, en un brot esquizofrènic que esperem que no vagi a més. I és que l’home deu trobar meravellós que CiU sigui un partit amb el cap clar i decidit, ni que sigui decididament ambigu. Un partit que pel que sembla considera que, partidari de continuar sense tenir la clau de la caixa, pot concretar ideològicament cap mena de política del dia a dia, tal com té la barra de demanar que faci Carretero. Sanchis deu trobar, en definitiva, que l’unionisme de CiU, mentre el vaixell català s’enfonsa, és tota una mostra de claredat d’idees i de determinació, ni que sigui la del suïcidi nacional.
D’altra banda, Vicent Sanchis opina que Reagrupament té en contra el fet que la gent no el deixi de veure com una escissió dretana d’Esquerra. Suposo que deu referir-se a la gent com ell mateix, encara que aquí tiri la pedra i amagui la mà deixant anar com qui no vol la pretesa desqualificació, la calúmnia repetida perquè vagi fent forat. Una calúmnia que comparteixen interessadament tots, absolutament tots els partits de l’arc parlamentari català, perquè veuen que els perilla la poltrona i el caviar. Precisament, Carretero, l’amenaça Carretero, no para d’insistir que el projecte de Reagrupament és transversal, no endebades, i que jo sàpiga, sempre he estat persona d’esquerres i no he militat mai ni a Esquerra ni a cap altre partit. Aleshores jo, i tanta altra gent, es veu que som invisibles per al senyor Sanchis.
I acabo. Referint-se al buit dels mitjans esmentats, l’articulista opina que troba “difícil que tots els diaris s’hagin posat d’acord” a no donar representació parlamentària a Reagrupament, sobretot -justifica- perquè reconeixen que “amb Joan Laporta els sondejos els donarien diputats”. Tota una justificació, sí senyor. És com si jo digués que conec un culer que va estar d’acord amb mi que, si el Madrid comencés cada lliga amb cinc punts d’avantatge, tindria serioses possibilitats de guanyar-la. Déu meu el que s’ha de llegir!
En fi, per tot plegat, ja es pot afirmar que Carretero és el líder indiscutible en allò que calia amb urgència a aquest país: desemmascarament. Ara ja sabem definitivament qui és cadascun: espanyolista o independentista. Aquest senyor de Puigcerdà està deixant a tota la paràsita classe política catalana i a mitjans servils amb el cul a l’aire, i l’article de Sanchis no és res més que una impecable radiografia del seu.
