Es fa molt difícil condensar totes les emocions viscudes avui en quatre ratlles, però aquest és precisament l'objectiu d'El Dietari del Procés, des de desembre de 2012, ara que aquesta setmana es recordava el Dia 1 del Procés, amb el pacte Mas-Junqueras que encetava la via parlamentària.
Ens hem llevat amb la notícia d'alguns talls a les carreteres per part de CDRs, que ara ja, per fi, no se n'han estat de cremar pneumàtics. Ara ja tant li fot, si ens reprimim ara més val abandonar. De matinada, algú havia projectat davant la façana de l'alt tribunal, com si fos un mapping, les càrregues de l'1O, i el vídeo de la façana il·lustrada ha anat circulant per xarxes. A les 10h, quan ja havíem vist trenta mil prèvies, com si fos un clàssic de futbol, la connexió amb l'interior de la sala del Tribunal Suprem, s'ha fet esperar amb aquell fons blanc i l'escut d'Espanya, que ens recordava on som encara.
I finalment han connectat, i hem vist els dotze polítics i membres de la societat civil asseguts al mig de la sala, Junqueras, Romeva, Forn, Sánchez, Turull, Rull, Cuixart, Forcadell, Bassa, Mundó, Borràs… i Santi Vila. Feia mesos que no els vèiem, anys podríem gairebé dir, si no fos per aquella magnífica foto i històrica dels presos a la presó de Lledoners. De tots, la gesticulació de Cuixart és la que ens ha empès amb més força a sortir al carrer. El president d'Òmnium ha mantingut un somriure sorneguer, rifant-se de la farsa de judici, durant tota la jornada. És fort, som forts.
Ara tenim una nova estampa per la història. Ben arreglats i dignes, però en alguns casos colpits per les inclemències de la presó, com s'han encarregat de recalcar programes de premsa groga com el de Susana Griso. Mentrestant, les agències de prestigi internacionals destacaven les dificultats dels observadors internacionals i de les famílies dels presos per accedir. Hi ha anècdotes de tot tipus. Però, per sobre de tot, una idea que han transmès per tot el món: Espanya es juga tot el seu prestigi com a democràcia i com a justícia imparcial en la carta del judici. Té l'obligació de demostrar la violència que tant predica si vol que aquest judici tingui cap credibilitat.
Però les defenses no els ho posaran fàcil. Avui hem sentit a tots els advocats a les qüestions prèvies, que són les que s'aniran dirimint entre avui i demà, abans que dijous ja comencem a sentir als presos. El 'Judici del Segle' té acreditats gairebé 650 periodistes de tot el món, que han pogut seguir allò que han dit els advocats de la defensa, que han estat brillants del primer a gairebé el darrer.
Van den Eynde, que és advocat de Junqueras (impassible i concentrat en els seus papers) i Romeva (ben tranquil), ha obert la llauna de les intervencions: “L'autodeterminació és sinònim de pau i no de guerra. Aquesta causa impedeix el desenvolupament d'aquesta ideologia”: Tots els advocats s'han centrat en desmuntar ja d'entrada el màxim d'acusacions possibles, i a reclamar la declaració vetada pel TS de Puigdemont i Rovira, i de fer una defensa apassionada de la validesa del dret a l'autodeterminació. L'advocada de Forcadell ha hagut d'aguantar alguna interrupció del president del tribunal, Marchena, quan aquest ha vist que l'advocada el qüestionava massa.
Jordi Pina, “Quan un magistrat fa servir la primera persona del plural, és raonable que els acusats dubtin sobre la seva imparcialitat o objectivitat.” ha estat molt contundent i, com veuen, les ha deixat anar ben clares: Vostès haurien de ser magistrats, no herois nacionals, i es vol fer semblar que els magistrats d'aquest tribunal estan defensant la unitat d'Espanya. Facin de jutges, no facin de salvadors de la pàtria, perquè d'això no va aquest procediment”.
A la tarda, Benet Salellas ha estat magnñific, defensant el civil Jordi Cuixart, i deixant en evidència la ridiculesa de les acusacions en el seu cas. “50 pàgines de l'escrit de la fiscalia es dediquen exclusivament a parlar d'actes de manifestació pacífica. Hem de cridar l'atenció en aquest sentit. Manifestacions massives de ciutadans, pacífiques, algunes amb desenes de milers de persones, són considerades delictives. Ens sembla incompatible amb un estat que es proclama com a estat social i democràtic i dret.”, “Nosaltres insistim, i ho diem amb el màxim respecte, que el judici no ha de començar. Almenys, de la forma que està formulat. Si comença, el sistema de drets i llibertats entrarà en un univers de riscos irreparables i desconeguts.”
Un dels moments més morbosos ha estat quan ha intervingut, al final, l'advocat de Santi Vila, Pau Molins, que ha defensat que el seu client ja no era diputat el 27O de 2017. El clàssic pasava por allí. Per això els dèiem abans que gairebé tots han estat brillants.
Al carrer, la reacció de la gent ha estat a l'alçada. De manera espontània i mig convocada, la Plaça de Catalunya de Barcelona i centenars de places de la Vila de moltes pobles s'han omplert de gom a gom en un crit unànime de llibertat, mentre al Congrés Pedro Sánchez feia cas omís i seguia explorant la possibilitat d'avançar les eleccions, mentre Inés Arrimadas a Catalunya demanava la dimissió de Roger Torrent per haver “tancat el Parlament” per anar-se'n a Madrid amb Quim Torra. Arrimadas segueix desubicada.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha comparegut abans de les vuit del vespre en una compareixença on ha dit en català, castellà i anglès des de la Blanquerna que “El judici és un acte de venjança contra un poble que va decidir decidir”. “Això en altres països hauria comportat que es depuressin responsabilitats. En un dia, s'ha despullat l'Estat.” El president ha acabat responent preguntes i encomanant-se a Europa.
El 'Judici del Segle' només ha fet que començar.
