En relació amb el judici dels presos polítics catalans ens hem de fitxar-nos molt bé en la campanya més important d’Òmnium Cultural d’ençà de la seva creació, als anys seixanta del segle passat. Amb el nom de “Judici a la democràcia” es preveu portar a terme tres actes diaris d’ençà de l’inici del judici. Aquest ingent esforç publicitari i comunicatiu hauria de venir complementat per d’altres associacions emblemàtiques de la societat civil catalana i per les diverses iniciatives que es puguin crear arreu del territori.
De fet, tots haurem d’estar molt amatents perquè no es repeteixi una nova ratzia repressiva com la que es va produir el passat 16 de gener a les comarques del Gironès i el Baix Empordà, en què es vàren detenir de forma força arbitrària (sens ordre judicial) setze persones, entre elles, dos alcaldes d’ambdues comarques. De tota manera, aquests fets tan lamentables del 16-G també vàren tenir una part positiva en forma de més conscienciació i mobilització de la població i, en l’àmbit territorial gironí, l’aparició de l’anomenada “caputxinada de la UdG”, 52 anys després d’aquella “mítica” primera caputxinada, al barri de Sarrrià a Barcelona, en plena dictadura franquista. En síntesi, és més necessari que mai planificar, articular una bona campanya comunicativa i mobilitzadora –sempre de forma pacífica i democràtica- que impliqui una pedagogia política que posi de manifest que la democràcia espanyola és de molt baixa qualitat, que la separació de poders és una quimera i que aquest judici , per motius politics, és una estafa històrica que no té cap sentit. En aquest 2019 caldrà bategar democràticament a tots els municipis de Catalunya, els Països Catalans i al vell continent, des de l’Atlàntic als Urals.
