“L’acte de desobediència, com a acte de llibertat, és el principi de la raó” – Erich Fromm
La noticia de la setmana sense cap mena de dubte és el procés judicial que ha obert la justícia del Reino de España contra els que considera els màxims responsables de la realització del procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya que va tenir lloc el passat 9 de novembre de 2014. I en aquest sentit identifica a l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega, així com l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau.
L’estratègia emprada per part de la fiscalia ha estat la de convertir aquest judici en una mena d’element exemplificador i d’avis a navegants, transmetent tot un seguit de missatges. Primer de tot s’ha negat qualsevol conflicte polític, desvinculant la consulta del 9N de tot raonament polític i reduint-ho a una qüestió merament judicial. Ens venen a dir que la justícia no entén de política, i ens ho diu un Estat que manté encarà vigent la legalitat d’un tribunal d’excepció com ho fou en els temps pretèrits franquistes el Tribunal de Orden Publico avui transvestit en Audiència Nacional.
En segon terme se’ns vol deixar ben clar que no hi ha marge de maniobra en el marc legislatiu i judicial espanyol per donar resolució a les aspiracions polítiques de bona part del poble català i el que pertoca en aquest cas és la resignació. La democràcia espanyola pot arribar a acceptar que es sigui independentista, però a la vegada defineix molt bé que dins del seu sistema la independència no es pot concretar ni assolir, encara que sigui per vies democràtiques.
En tercer lloc es dona un avis al conjunt de la població davant d’un probable desafiament de les institucions catalanes en voler concretar el procés independentista en l’articulació i implementació d’una eventual República catalana. Que s’entengui, si tot un expresident pot acabar sent inhabilitat, quelcom similar li pot acabar passant a la resta de persones que hagin de participar activament en aquest desafiament, bé ja siguin persones amb responsabilitats funcionarials o sense. S’enfronten a un Estat que farà front al desafiament de forma proporcional al mateix. I el barem queda establert en aquest judici.
Sí, diguem-ho clar, el Reino de España no pot tolerar, ni tolerarà que es pugui fer front a situacions que es perceben com a greuges i injustes mitjançant l’exercici actiu i efectiu de la democràcia. I en aquest punt hem de comprendre que aquesta actitud demofòbica forma part de l’ADN del Reino de España des dels seus orígens. Només cal llegir una mica d’història d’Espanya per veure que la via del diàleg, el consens i el pactisme no formen part de l’agenda de les oligarquies que des de la nit del temps controlen, ja sigui directament o rerescena els ressorts del poder hispànic, a l’hora de solucionar els diferents conflictes que s’han produït al llarg de la història espanyola.
I com a exemple tenim a una persona, tenim a Cayetana Alvarez de Toledo. Molta gent s’ha quedat en que aquesta aristocràtica madrilenya va ser una deixeble de Jose Maria Aznar, exdiputada al Congreso de los Diputados pel PP i actualment portaveu de “Libres e Iguales”, la plataforma cívica assot de l’independentisme català. Però el que és realment important de Cayetana no és qui és, sinó que representa. I representa ni més ni menys que a tots els sectors oligàrquics que des de fa més de set-cents anys vehiculen els seus interessos de classes i de clan als de la monarquia castellana primer i posteriorment a la monarquia hispànica, un cop és va produir la unió dinàstica entre la Corona de Castella i la Corona d’Aragó. Totes aquestes persones han anat mantenint viu el projecte imperial, treballant al servei del cap de l’estat, ja que així han tret i treuen redit personal. Aquesta aristocràcia que va anar copant els llocs de la cort dels reis espanyols i de l’administració del Reino, i avui en dia, ocupen llocs d’important responsabilitat en les altes estructures funcionarials a Madrid, són “el veritable poder a l’ombra”, i donen aquest toc de “rancio abolengo” que caracteritza el poder que emana de la capital del Reino. És per aquest motiu que no ens ha d’estranyar que Cayetana es mogués sense cap problema per les dependències judicials el passat dilluns.
Les persones com Cayetana no poden comprendre que el poble planer tingui anhels de llibertat, sobretot si aquests posen en perill la seva posició i estatus. Per això el Reino de España actua com actua amb els seus súbdits rebels. Ja ens coneixem el guió: la repressió. D’aquí que prengui sentit el judici pel 9N, d’aquí tota la parafernàlia d’atemorir a la població, ja sabem que la por és un antídot efectiu. D’aquí que és negui el conflicte polític. No poden utilitzar esquemes de pensament racional per fer front al conflicte polític català, ja que si ho fessin tindrien totes les de perdre. Tenen un guió ben clar, i no es mouran un coma.
Ens neguen la raó i per això , perquè defensem el principi de la raó i estimem la llibertat, cal superar el marc legislatiu del Reino i actuar de forma desobedient. Només així deixarem de ser vassalls de les Cayetanes i dels interessos de les oligarquies que ens governen des de ja fa massa temps. Anem prenem consciència: sense desobediència no hi haurà independència.
