El jubilat saltador sempre li agradà la història i n'havia llegit molta durant els seus 74 anys. En els seus anys joves d'estudiant li havien explicat el que deien els llibres obligatoris d'aquell temps, però no ho tenia clar tot el que anava aprenent. Aquells professors amagaven quelcom, potser coses i fets que no podien o volien ensenyar als seus alumnes; per això el jubilat fugisser quan era encara jove amb ganes de saber la veritat, va comprar-se llibres que explicaven la Història de Catalunya (Ferran Soldevila, Joan Reglà, A. Duran i Sanpere, Josep Benet, etc.) i el que llegia, lligava en alguna cosa amb el que havia estudiat, però li havien amagat massa coses que hi havien succeït a Catalunya.
Ja en edat adulta, després de llegir i rellegir la història del seu país, tenia afició a llegir diaris -sobretot notícies de política i articles de qualsevol tema- i també, jubilat i amb temps, s'atrevia de tant en tant escriure algun article que publicava a un diari digital
Avui el nostre jubilat ha saltat per la finestra, ja que després d'estar convençut que sabia, més o menys, com havia anat la història, ara pensa que està equivocat, ja que va llegir que una tal Carme Chacón deia: “des de Catalunya es propaga una història infantil i fal·laç, de tres segles de conteses entre catalans i espanyols” O sigui, els nostres historiadors han mentit i explicat fal·làcies en abundància durant aquests tres-cents anys, segons aquesta senyora.
El jubilat veié que havia perdut el temps i no sabia si creure els llibres que havia llegit o el que li deia una socialista que donava classes, ni més ni menys, que a Miami.
Així doncs, al nostre jubilat que li havia pujat la mosca al nas de tantes contradiccions ha decidit, perquè la dona no sentís que marxava, saltar per la finestra i anar a investigar si tot el que llegia als diaris i escoltava a les ràdios i televisions era veritat.
Com que els historiadors són uns mentiders, segons la professora (?) de Miami, el jubilat dubtà si els periodistes que tenen molt a veure amb la història també en diuen de l’alçada d’un campanar o reflecteixen el que diuen els polítics.
El primer lloc que anat després de saltar per la finestra, ha sigut al carrer Armengol prop de la Catedral, seu barcelonina d'Iniciativa-Verds, a veure si eren certes unes declaracions que havia llegit de la “bleda” Camats, coordinadora del partit, que deien: “rebutgem unes eventuals eleccions plebiscitàries o anticipades com a alternativa si no pot celebrar-se la consulta del 9 de novembre perquè considerem que aquesta no es pot substituir per res”; en llegir aquesta “collonada” el jubilat ha buscat al bloc del cap de la coordinadora, el set-ciències Herrera (sí home!, aquell que quan tu hi vas ell ja ha tornat), i ha trobat un escrit del secretari general on diu: “el nostre compromís és a favor de la sobirania. De tota la sobirania. I entre aquestes estarà la demanda de l’exercici del dret a decidir”
Doncs a veure si ens aclarim i parla amb la Camats com ens ho farem. Si no podem celebrar la consulta del 9 de novembre i tampoc celebrar unes eleccions plebiscitàries o anticipades, com podem decidir? Tots cap a casa i tal dia farà un any? Molta coordinació i paritat a Iniciativa-Verds, però el cap diu una cosa i la coordinadora en diu una altra, i no saben mai quin camí han d’agafar.
Què dirà la història d’aquesta colla de galifardeus? Segurament que eren uns cagadubtes i van estar perdent el temps desfullant la margarida, com si estiguéssim sempre al mateix dia, com a la pel·lícula de la marmota.
Després el pobre jubilat ha agafat el camí cap al carrer Nicaragua per veure que deien al nou PSC. Han fet fora el Navarro per a canviar, ha pensat, i després de dies ha tret la conclusió que en nomenar Iceta és més del mateix. Els primers dies del seu mandat com a secretari general del PSC, al jubilat escapat per la finestra, li va semblar que el nou secretari del PSC deia unes coses més adients que totes les rucades que havia dit el seu antecessor, però avui ha llegit el que ha dit Iceta: “El “nou PSC” vol pactar una consulta amb Espanya davant el fracàs del 9-N i li garanteix al Govern català ple suport si trenca l'acord amb ERC”
El senyor Iceta ja parla com el Pere Navarro, dient rucades; sap segur que el 9 de novembre serà un fracàs (com ho sabia el Pere navarro) i vol que Convergència arraconi ERC. El PSC que va arribar a formar dos tripartits amb els republicans per fer la punyeta a CiU, ara els rebutja i si aconsegueix el seu objectiu de separar CiU dels republicans, promet un ple suport al partit que governa. Lleig, molt lleig Iceta, i demostres no haver entès res del que passa a Catalunya i el que volem els catalans.
El jubilat, comença a preguntar-se com s’escriurà la història actual, amb tantes contradiccions, mentides i falses maniobres posant bastons a les rodes contínuament, als anhels de Catalunya.
Bé, va pensar el jubilat escapadís, anem al carrer Còrsega a la casa gran de CiU a veure si allà hi ha pau i ho tenen tot clar. Mare meva! Quin desgavell! Que si és millor fer això, que si ara no convé, que si tu dius blanc, jo dic negre. Havia llegit, dos dies abans d’escapar-se per la finestra, que la Joana Ortega havia dit no haver-hi presa per una consulta, que si no es feia aquest 9 de novembre, hi hauria molt més novembres per fer-la; però dos dies després la vicepresidenta del govern tira enrere i diu que convocarà tos els partits, per explicar tota la logística de la consulta del 9 de novembre d’enguany, que es farà segur. Embolica que fa fort!
Enmig de tot plegat, declaracions del senyor Rigol, del senyor Pelegrí i del Duran Lleida. Els quals, segons amb quin peu s’aixequen del llit, un dia “fan de puta i l’altre de ramoneta”.
El jubilat que ha saltat per la finestra per esbrinar la veritat del que es diu, se’n fa creus de la feinada que tindran els historiadors per explicar com cal, la història del nostre temps.
Va pensar el jubilat, arribar-se a veure que deien al carrer Urgell els del PP i a la Gran Via els de Ciutadans, però va decidir no fer-ho, ja que sabia de sobres que aquests dos partits estan convençuts que les mentides contra Catalunya que diuen contínuament són veritat i seria el que explicarien si escrivissin “la seva història”, i que per ells seria la verdadera. Així doncs no pagava la pena arribar-s’hi.
I si vaig a Manresa a veure els de la CUP, que aquests són joves i saben el que volen, va rumiar el jubilat que va saltar per la finestra. Recordava el nostre jubilat, que en una de les primeres entrevistes fetes al David Fernández, aquest contestava al periodista que li preguntava que oferia el seu partit que no oferia cap altre partit: “no tenim cap vareta màgica…, ho fem entre tots o no ens en sortirem, cal compromís i responsabilitat de tothom”.
Una frase molt bonica però, en veure les contradiccions i bastons a les rodes en el procés sobiranista que ha posat aquest partit, el nostre jubilat no veia per enlloc aquest desig del David: “ho fem entre tots o no ens en sortirem”
No sé quin concepte deu tenir el David Fernández, del compromís i la responsabilitat de tothom.
Així que el jubilat ho deixa córrer, i que els historiadors escriguin el que vulguin.
Al final, tenia ganes que la seva fugida servís per esbrinar o trobar algú que li donés una mica d’esperança. Se’n va anar cap al carrer Calàbria, a la seu d’ERC, i allí almenys no eren tan contradictoris. La Marta Rovira, l’Alfred Bosch i l’Oriol Junqueras diuen el mateix i coincideixen en tot. Allí ho tenen clar. Referèndum+votar+si-si =INDEPENDÈNCIA.
Per fi algú havia parlat al jubilat errant, d'independència.
Però el que va estranyar al jubilat que va saltar per la finestra, és que davant del moment històric que podem viure (deixant a banda els dos partits que tos sabem), els altres partits no siguin capaços d’anar junts d’una punyetera vegada per aconseguir la nostra llibertat.
Aquesta desunió és:
Pel PSC, passar per una vergonya nacional
Per INC-V, ser uns cagadubtes de primera i eterns.
Per CiU, haver de suportar el Duran Lleida i altres, amb una divisió dins de la coalició i pèrdua de votants que segons ells no existeixen.
Per la CUP, un vull i no puc.
Per ERC, els únics que ho tenen clar, però haurien de fer més força als altres partits sobiranistes, perquè no facin més el ximple.
Pel PP i C's, passar com el que són, uns entabanadors i demagogs. No cal dir res i val més oblidar-se’n d’ells
Com serà la història que s’escriurà de tos ells?, va pensar el jubilat. Amb tot el que ha vist durant la seva fugida, en què no n’ha tret l’entrellat de tot plegat, albira que serà una història ignominiosa i vergonyant, i els acusaran del que va escriure mossèn Ballarin en un article a El Punt-Avui, i que el jubilat ja va transcriure en un article seu en aquell diari (em sembla que es diu directe.cat) on escrivia de tant en tant.
La frase de mossèn Ballarin és aquesta:
“Els nostres s'espinyen per carallotades. Covards amb els forans, a casa ens barallem com rates de claveguera”
Per això el jubilat que ha saltat per la finestra no vol tornar fins que vegi aquesta unió, que desitgem els catalans, però que ells, els partits, en fugen “espinyant-se per carallotades”
