Des del dia que Lluís XIV va tenir la mala pensada d'enviar el seu nét, Felip V, per a voler fer la guitza, hem hagut de sofrir, patir i suportar uns quants Borbons. Tots hem vist -almenys per les cares que van plasmar en les seves pintures els pintors de l'època-que no van quedar massa ben retratats ni afavorits. Els Borbons de finals del segle XIX i XX, no han sigut tan mal tractats pels pintors d'aquests segles, però la poca gràcia dels seus rostres deixen entreveure els gens de la seva ascendència.
Actualment, hem descobert que encara avui hi ha descendents borbònics que arrosseguen un llast genètic, on té cabuda: la confiança a cegues al marit, la pèrdua de memòria, les evasives, no saber contestar quan et pregunten i saber riure's de la gent.
Pensava, que ja havia passat el temps on les dones deien sí a tot al que els hi manava el marit, però estava equivocat. Potser és Espanya que encara no ha sortit de l'Edat Medieval, com deia l'altre dia el “senyor feudal” Rajoy, amenaçant que hi retrocediríem nosaltres els catalans en cas de ser independents.
Creia, que “La Caixa” donava feina a gent capacitada, gent preparada per a qualsevol circumstància, però no, també estava equivocat!, puix veig que tenen algun treballador o treballadora que és desmemoriada, i això en el món bancari i financer on es treballa amb xifres que maregen, és molt perillós.
Anant pel món, la gent important i influent, ha de saber contestar quan se'ls hi pregunta quelcom. Dir: No sé, no contesto, és lleig i demostra una incultura que esparvera. També hem de recordar, que una persona en anar a declarar al jutjat, la seva entrada i sortida generalment és seriosa; ningú acostuma a donar la mà a qui troba pel mig i somriure a periodistes i fotògrafs. Això només ho fan els descendents borbònics i gent important amb poder, perquè saben que no els hi passarà res. O més ben dit, riuen per a fotre-se'n de tots nosaltres, els seus “vassalls” (potser sí, que ja som a l'Edat Medieval).
Però en el joc dels disbarats i el país dels pallussos hi cap molta més gent.
Per favor Sr. Roca Junyent, ¿com pot sortir del jutjat i tot rient d'orella a orella (un altre que riu), dir: “la infanta ha demostrat que tots som iguals davant de la llei” El tenia en més bona consideració. És normal que vulgui defensar a la seva clienta i que cobrarà pels seus serveis de la casa reial (bé, és un dir, ja que cobrarà de tots nosaltres), però no calia dir la frase, que vés tu!, és la mateixa que va dir el rei fa temps, i sabent que darrere l'actuació de la infanta hi ha gat amagat. Quina poca imaginació!, i on es demostra que pagant, Sant Pere canta!
Un altre que ocupa lloc dins del grup dels pallussos, i que el tenim més content que un gínjol és el primer secretari del Psc, que malgrat les baixes contínues de militants del partit i de convocar unes primàries europees, on podent votar uns 88.200 afiliats, en fer-ho només 8.089, ha fet volar coloms tot dient: “Ha sortit molt bé. Ha estat una experiència absolutament positiva” Sí senyor! Això és ser positiu. Van a votar un 9,12%, hi engega els focs d'artifici perquè tothom sàpiga que ha sigut un gran èxit.
Però aquí no acaba les bajanades del Pere Navarro. Aquest home és insaciable; necessita sortir als diaris cada dia i té la monarquia entre cella i cella. Ara demana, que “la monarquia faci de mitjancera en el procés català” i “més transparència i més implicació de la corona en els processos polítics”.
Ha de saber el primer secretari del Psc, que el procés català anirà endavant sense que la monarquia hi fiqui cullerada, i demanar “transparència” a la monarquia, és no tenir cap ni peus, puix la família reial no és una qualitat precisament, que hagin seguit alguns dels seus membres.
Disbarat és, que en el programa de Catalunya Ràdio, de Sílvia Cóppulo, convidi i deixi parlar a Miguel Bernard, el secretari general del sindicat ultra Manos Limpias (que molt bé es podria anomenar Mans Brutes). Un sindicat que ha presentat tota mena de querelles contra Catalunya i una de criminal contra el President Mas, no és digne que les seves barbaritats i insults surtin per les ones de la ràdio nacional de Catalunya. De la mateixa manera que nosaltres no hem d'anar a ràdios espanyoles contràries a Catalunya, tampoc nosaltres hem de convidar a qui sempre ens menysprea.
La fal·lera de la “Plans de Lluna”, delegada del govern central, per les banderes és un cas psiquiàtric. Digueu-li disbarat o de gent pallussa, però enviar dos guàrdies civils apuntant pels carrers de Sant Celoni, qui té penjada l'estelada al balcó demostra que vivim en un país de solemnes pallussos. Aquesta és un altre dels personatges que necessiten com l'aire que respiren, sortir cada dia als mitjans de comunicació.
I que estem en un país de pallussos i voltats de disbarats, ho demostra aquests pocs exemples que he escrit, però podria estar omplint pàgines i més pàgines, amb totes les poca-soltades, insults i bajanades, que es diuen allà i aquí dia sí i dia també, per part dels polítics, sense que cap d’ells mai se'n penedeixi.
